El Ses de Salt, nois i noies del món global. Ajudant a escriure finals feliços
Aquesta setmana he estat de visita en un centre educatiu de les comarques gironines, que té algunes característiques especials, el SES de Salt, una petita ONU situada a Salt, darrere el centre comercial “Espai Gironès”. Hi vaig anar amb la companya i amiga Senadora Pepa Celaya. De la visita ens varen cridar l’atenció força qüestions. Una d’aquestes és la pràctica inexistència d’absentisme al centre. Els nois i les noies estan encantats d’anar a l’Institut, i amb un somriure d’orella a orella ens deien que un dels fets que més valoren és el bon tracte que els hi donen les seves professores i professors. Ens va cridar l’atenció la complicitat que es palpava entre professorat i alumnat. En un context complexe, amb més del 90% de taxa d’alumnes immigrants, amb nivells previs d’escolarització primària molt desiguals entre uns i altres alumnes, amb un grau de diversitat enorme, respiràvem respecte mutu i un corrent d’afecte evident. Quan fa 5 anys varen començar el seu camí, el grup de professores i professors que varen engegar el SES tenien il.lusió davant el repte, però no tenien experiència en atendre un alumnat d’aquestes característiques. La Roser Llopis i la Lluïsa Blanch, Directora i Cap d’estudis, ens explicaven l’evolució del projecte de llavors ençà. Avui tenen 200 alumnes, i 33 professors (amb diferents dedicacions). “Ningú tenia aquesta destresa que ara observeu, quan va venir aquí” ens deien. Avui si la tenen, això és clar. I tenen, a més, l’esperit de superació de les dificultats que exigeix una feina com la seva. Quan, veient l’hort i l’hivernacle, ens explicaven que, arrel d’una bretolada, l’hivernacle havia quedat destruït , ens deien, amb un somriure als llavis “Tornarem a començar”. “Sempre tornar a començar”, és l’especialitat de l’equip docent del SES.
Ens varen sorprendre també els recursos del centre: les aules d’informàtica, els tallers, la biblioteca, (que veieu en una de les fotografies que us “penjo”) l’aula de música,… i el fet que se’ls sentien seus, molt seus. Han estat equipats amb l’ajut dels diners arribats a través del Pla estratègic, ben administrats pel propi centre: “aquestes lleixes les varem anar a comprar nosaltres, aquests llibres els hem anat recollint, aquest equipament del taller s’ha anat comprant en funció de les necessitats de les activitats que programaven els professors responsables”. Autonomia pel centre per adaptar-se a les seves necessitats. Al blog de la seva aula oberta hi trobareu el relat, en primera persona, d’algunes de les seves vivències. A la seva revista hi trobareu, d’aquí uns dies, l’entrevista que ens varen fer arrel de la nostra visita, dues de les seves alumnes, la Soraya i la Satanei (a la foto). Havien preparat les preguntes a consciència, amb el suport de la Rosa Mari la seva professora.
Tenia raó la Remei Cuyàs, la seva professora de música , quan em deia que valia la pena visitar el SES, quan em parlava de la feina que es fa al SES, enamorada com està d’aquesta feina, impressionada per la diversitat de situacions personals, impressionada pel repte i per la capacitat de l’equip de professorat de fer-hi front. Tenia raó, val la pena veure-ho. Val la pena anar al SES, no sols per fer-se el càrrec de la realitat d’ una part dels adolescents del nostre país, sinó , sobretot, per veure la capacitat del seu equip docent de fer front amb optimisme als reptes de la seva tasca. Val al pena veure que, en el nostre sistema educatiu hi ha experiències com aquesta, on la flexibilitat i la capacitat d’adaptació generen mesures especials per situacions especials. Veure que, per damunt de tot, la guia, l’objecte del treball educatiu és l’ajut personalitzat per donar als nois i les noies. No tots els centres fan el mateix só: alguns tenen un dring especial, que es percep més enllà de la lletra del projecte educatiu. El SES té aquest dring.
La visita em va recordar el discurs que va pronunciar el “mestre de l’any” d’aquest any als EU s del que us parlava en un post anterior: L’acte en què el President Obama va obrir pronunciant-hi paraules com aquestes: (…) Tots portem amb nosaltres al llarg de la vida l’amor i la saviesa de gent com Tony (”el mestre de l’any”) , d’aquells pocs que hi eren quan els necessitàvem (…) La única raó per la que la meva dona Michelle i jo som aquí , és perquè en algun lloc hi havia gent mestres com vosaltres que ens varen ajudar a orientar-nos en la bona direcció”
I alguna de les coses que va exposar el professor homenatjat:
“(…) i al final, després de pensar-hi, he arribat a la conclusió que els millors professors tenen una cosa en comú: saben com llegir una història. Saben que tots i cadascun dels infants arriben a la porta de la seva aula amb una única, intrigant i encara incompleta història. Els mestres veritablement bons són capaços de llegir la història de l’infant i reconèixer la extraordinària oportunitat d’ ajudar a escriure-la. Saben com escriure confiança i èxit en les pàgines en blanc. Saben com corregir els errors. I saben com ajudar a escriure finals feliços. (…) saben que ells tenen a les mans la possibilitat de fer als infants feliços o infeliços, de fer que es sentin segurs o insegurs, de fer que un infant es senti estimat o rebutjat. I els alumnes saben quan ens en preocupem, quan ens preocupem suficientment per llegir la seva història.(…) ” “(…)Saben com llegir la història de l’infant i entendre que els estudiants que pateixen de dificultats acadèmiques, emocionals o físiques necessiten del tipus de relació positiva que els mestres li poden oferir, (…) Ens necessiten per posar color a les seves vides en blanc i negre, i perquè els hi donem alguna cosa molt més important que educació, ens necessiten per curar el seu dolor. I, si, els mestres podem ésser terapeutes impressionants.(…) “
Aquesta mateixa setmana en la presentació d’un estudi promogut per la Síndica de Greuges de Barcelona, Pilar Malla constatàvem un cop més quelcom que ja sabem: els estudis són la clau que obre el futur de qualsevol noia o noi i de qualsevol societat. A Catalunya trobar feina sense titulació és avui 18 cops més difícil que fa 30 anys. O bé “tenir estudis vacuna contra l’exclusió social”, com deia el diari Avui. Els professors del SES en son molt conscients i una part de la seva feina és transmetre aquesta consciència als alumnes i les seves famílies. Reconèixer el valor de l’educació és el primer pas i un pas imprescindible per aprofitar les oportunitats que ens obre.
Voldríem destacar l’interès que vas mostrar per conèixer el nostre centre -juntament amb la Pepa Celaya- i agrair els comentaris tan encertats que has escrit en aquest article. Tal com tu dius, aquí, al SES de Salt, és molt important l’esperit de superació de les dificultats i també la capacitat per adaptar-se a situacions canviants. Et farem arribar el número 4 de la nostra revista, que és una petita mostra de les activitats, sortides i treballs que s’han fet al llarg del curs 08-09.
Som la Sataney, la Soraya i la Rosa M.
Ens va agradar molt conversar amb amb vostè i amb la Sra. Pepa Celaya. Vam trobar molt interessants les repostes que ens va donar en l’entrevista que li vam fer. Ja tenim feta tota la transcripció d’aquesta entrevista, que sortirà a la revista del nostre centre, Mira-t’ho. Estem contentes perquè, tal com ens va dir, ens ha dedicat un comentari en el seu bloc. Moltes gràcies!
Gràcies pels comentaris
Pia