Quan Josep Borrell va acabar el seu període de President del Parlament europeu, l’any 2007 en una resposta a una entrevista va dir ” El problema no està en els poders del Parlament, sinó en la manera de concebre’s l’exercici de la política a Europa. La política de la Unió Europea és, per definició, de consens; la política nacional és conflictiva: l’oposició vol fer fora el Govern, i el Govern no es deixa. La particularitat d’Europa és arribar a acords entre diferents forces polítiques i diferents interessos nacionals. Per això la política de la UE és menys sexi”. En el debat sobre les properes eleccions europees del proper 7 de juny, que ha tingut lloc a la Facultat de Dret de la UdG Raimon Obiols, Aleix Vidal-Quadras, Salvador Sedó, Marta Rovira i Raül Romeva ens han donat el seu punt de vista sobre la dificultat d’ interessar els ciutadans i ciutadanes sobre un afer tan mancat de sex-appel com aquest. Tal com ha dit Joan Ventura, el moderador, en una expressió que ha corroborat Raimon Obiols, “la importància del Parlament europeu i de les properes eleccions del 7 de juny és inversament proporcional a l’interès que desperten a la ciutadania” . A Europa hi viuen 375 milions de persones (aviat és dit), i el proper Parlament, un cop aprovat el Tractat de Lisboa (necessitat  URGENT … Esperem que sigui abans que acabi aquest any), decidirà conjuntament amb la Comissio europea i el Consell europeu sobre més del 90% dels temes sobre els que legisla la UE. Entre el 60 i el 80% del que decideixen tots els Parlaments d’Europa (estatals o regionals), ve pre-determinat per la UE. O sigui que una part molt important de les normes que regeixen la vida d’aquests 375 milions de europeus, entre els que ens comptem, serà decidit pels europarlamentaris que surtin de les eleccions del 7 de juny. Si hi ha una majoria progressista i europeísta, les seves decisions afavoriran el model social europeu que promou alhora el dinamisme econòmic i la protecció social, combinats amb l’aposta per la sostenibilitat mediambiental. Si la majoria del Parlament és d’un altre caire les decisions seran,evidentment, d’un altre caire. Com fer arribar aquesta idea tan simple als nostres conciutadans, per motivar-los a decidir quina ha d’esser la correlació de forces al proper Parlament europeu?. Aquesta és la pregunta del milió d’aquí al 7 de juny.