En favor de la democràcia i del dret a decidir del poble de Catalunya
Són 107 els diputats i diputades al Parlament de Catalunya que van contraure, a les darreres eleccions, un compromís programàtic explícit en favor del dret a decidir del poble de Catalunya. Entre ells, els diputats i diputades del PSC.
L’interès de Catalunya, avui, passa per reforçar les seves posicions i perquè aquesta gran majoria catalanista es manifesti amb una resolució parlamentària comuna que mandati a negociar amb el govern de l’Estat en favor d’una consulta democràtica al poble de Catalunya, sense prefigurar passos ulteriors ni molt menys el resultat de la consulta.
La proposta inicial de CiU i ERC no s’ajustava gens a aquest objectiu i ha conservat un equívoc esment a la “sobirania”, que ha resultat ser un obstacle insuperable per assolir el resultat que ens calia. Avui, ningú no té plena sobirania, ni tan sols els Estats, de la mateixa manera que tothom en té una part en funció del repartiment competencial. Ha estat una discussió bizantina i contraproduent. Els que han convertit aquesta expressió en cavall de batalla, sigui per exigir-la o sigui per refusar-la, han fet un mal servei a Catalunya, perquè han impedit allò que era fonamental: la unitat de tots els catalanistes.
No és això el que correspon a la llarga trajectòria del socialisme català com a força nacional catalana, des de la resistència antifranquista i el retorn de la Generalitat exiliada fins a les presidències de Pasqual Maragall i de José Montilla. Encallar-se i restar al marge de la centralitat del país, al costat del PP i de C’s, no és el que s’espera d’un partit amb voluntat majoritària i de govern a Catalunya. És apartar-se de la trajectòria i del projecte estratègic del PSC, assenyalat un dia per Joan Reventós. I, més greu encara, és no estar a l’altura del compromís contret amb la ciutadania a les darreres eleccions.
Expressem la nostra greu preocupació per aquesta nova deriva de l’actual direcció del PSC i donem el nostre suport als diputats i diputades socialistes que han sabut mantenir les posicions que corresponen a un PSC coherent amb el seu passat i amb una voluntat irrenunciable de futur.
Hola, Pia,
comparteixo el teu apunt i també la preocupació, i la decepció, per el que anomenes nova deriva de la direcció del partit. Han demostrat, una vegada més, que no estan a l’alçada del moment ni de les circumstàncies i no entenen que la disciplina de vot és una cosa que ja no s’hauria d’exercir.
El que haurien de fer els cinc companys “indisciplinats” és deixar el partit, igualment que haurien/m de fer-ho els que estem d’acord amb ells i no som diputats.
Jo estic considerant fer-ho, i em temo que no trigaré a fer-ho. Suposo que ho entens.
Una abraçada.
PIA BOCH estoy totalmente deacuerdo con tus declaraciones en cataluya radio y en tu blok lo mismo que con QUIN NADAL LA MONSERRAT TURA LA MARINA GELI Y TODOS LOS SOCIALISTAS QUE ESTAN A FAVOR DEL DERECHO A DECIR en un pais libre con libertat democratica el pueblo puede decidir para donde quiere hir despues ya beremos coma se seva el caminar por esas sendas pedragosas pero el derecho lo tienen todas las personas libres yo soy de jaen tengo 53 años mis padres me trajeron con uns 6 meses me considero catalan mis hijos lo son mi señora tanbien soy socialista del pueblo de pals y es muy duro ser socialista en un pueblo tan pequeño pero no me harrepiento de serlo y luchar por nuestras libertades un saludo cordial
I què penseu fer al respecte?
Hola a tots,
si en el PSC ja no tenim en compte les decisions democràticament preses, què hem de fer ? NIngú està obligat a votar si no vol, però que plegui. Suposo que els discrepants no varen ser obligats a presentar-se de candidats, i son diputats en representació del partit, i tenim un reglament de funcionament de grup parlamentari, i s’ha de tenir respecte envers els companys/es de grup, i sobretot respecte als organs del partit…
Una pregunta Pia, en el GMS a Girona cada regidor fa el que vol? Cadascú vota el que li sembla. Teniu un reglament que permeti, simplement no votar. Es a dir, ni sí, ni no, ni abstenció ? Ha passat alguna vegada que us heu negat a votar ? Estàs d’acord en que cada membre del grup, pot “passar” dels acords del grup ?
El PSC ha estat sempre un partit seriós i respectuós de la legalitat. Jo crec que la immensa majoria volem continuar per aquest camí.
Salutacions cordials. Joan Roma i Cunill
Es en els temps difícils on es constata clarament l’alçada de les voluntats pròpies i alienes.
Davant la presencia cada vegada més nombrosa en el paisatge, de gallines escapçades corrent sense nord, es necessiten capacitats de síntesi, d’organització, de gestió, de lideratge. El PSC no és l’única gallina escapçada que corre per aquí, però és sorprenent que segueixi una direcció: el sud-oest. Les gallines escapçades estan vives, però no per gaire temps, encara que naveguin en cercles.
Les gallines han de recuperar el cap en primer lloc, i després cultivar l’IQ per a poder desenvolupar les capacitats abans mencionades.
De cares a que això passi, em permetràs que expressi unes premisses i uns desitjos:
Premissa 1: Espanya amb la seva constitució (quant que es repeteix aquesta paraula i no el seu contingut) i organització política actual (PP aclaparador), al menys fins al 2015, no solucionarà ni ajudarà a solucionar cap problema de Catalunya. El PSOE tampoc i menys amb la seva minvant representació. Diguem d’una vegada les coses clares, NO existeix diàleg ni possibilitats raonables de que n’hi hagi. La voluntat de la direcció del PSC es la d’un boig que pensa que la paret li parla.
Premissa 2: M’indigna que el PSOE tregui de l’armari l’Espanya federal ara! Serà que no ha tingut temps de govern per a aplicar la seva idiosincràsia federalista! Però el problema no és en el concepte definitori, és en els detalls, en la lletra petita. Veieu alguna diferència entre un estat federal en el que tots els estats han de legislar igual per a que “no hi hagin desigualtats” i un jacobí i centralista? En un estat federal “We the People”, tant de moda, cada estat legisla de manera diferent. A Alemanya, als USA, cada estat decideix polítiques diferents, fins i tot contraries que els seus estats veïns. I sobre tot recapta els impostos ell i inverteix ell, i a més arriben ajudes de l’estat federal i de la UE i del FMI i de la Mare Teresa. I no passa res. I no volen canviar de país ni d’estat! Per què, tanta por a la diferència? “Somos españoles, españoles, españoles…” Y un cuerno!
Premissa 3: Si, si. CiU escapçada. No ha donat cap passa ferma des de fa temps. ERC està sabent fer i que els demés facin la política que els interessa. Com a mínim aquests no han perdut el cap. I els despropòsits dels demés els fan millors del que son. C’s i PPC insulten a Catalunya, als catalans i a la poca intel·ligència que conservem. Ja no existeix el PSC tal i com tothom el coneixia. Sortint de la seva pròpia carn, l’ha devorat una federació pseudo-catalana del PSOE. IC i les CUPS, tot voluntat, però escapçats també.
Un únic desig. Hi ha algú aquí fora? Som milers.