No tinc temps d’escriure en el blog. La campanya electoral requereix tota la nostra dedicació: porta a porta, visites als mercats, actes electorals de petit format, sopars electorals… Ahir varem fer  l’acte central de Girona, on varem comptar amb la presència dels nostres candidats per Barcelona i Girona i del Vicepresident Alfredo Perez Rubalcaba (us copio la foto d’Aniol Resclosa del “Diari de Girona”. No sabeu com m’han pres el pel avui a casa meva,  per la cara amb què surto a aquesta foto)

Aquesta propera setmana enfilem la recta final . Esperem poder convèncer a la majoria d’indecisos de que :

1. Cal anar a votar. Per respecte a les Institucions democràtiques que tant ens varen costar d’ aconseguir. Per respecte a aquells i aquelles que varen deixar-se la pell lluitant per l’arribada de la democràcia. Per fer sentir la nostra veu. Perquè si acceptem els missatges de la antipolítica que s’escampen pel mon a través de mitjans molt poderosos, fem el joc a aquells que volen que els poders “fàctics” (econòmics, financers, mediàtics…) puguin fer encara més impunement de les seves, sense el control dels poders democràtics, sotmesos (aquests si) al control de la ciutadania.

2. La millor opció en aquest moment tan difícil i amb la crisi que ens afecta és votar el PSC. El partit socialista és la força política que més ha treballat per obtenir i mantenir els drets socials un cop restablert l’estat de dret i la democràcia a Espanya. Per exemple varen esser propostes socialistes la “llei general d’educació” i de la “llei general de sanitat” (feta pel Ministre Ernest Lluch)  que garantiren educació i salut per tothom. (I avui el nostre sistema de salut està considerat el tercer millor del món, juntament amb el suec ) . També va esser socialista la proposta d’estructuració del nostre sistema de pensions actual. El PSC és qui millor defensarà el manteniment dels drets socials que tant ens han costat d’aconseguir. Els partits de dretes que estan guanyant eleccions arreu del mon occidental, un cop són al poder inicien immediatament retallades socials que impliquen que la forma de sortir de la crisi  per la que opten, implica deixar enrere una part de la població dels seus països. Ningú surt d’una crisi tal com hi ha entrat. Hi ha dues grans direccions a prendre: Per la dreta: surt una part de la població i la resta, els més febles, els que menys culpa tenen de l’inici de la recessió, queden enrere. Per l’esquerra, procurant que ningú quedi enrere, fent les reformes que calgui per mantenir els drets socials i els serveis de l’estat del benestar tant com sigui possible. No us refieu de les promeses de campanya, com varen fer els anglesos, que ara ja, segons els sondejos, estan penedits d’haver portat els conservadors al poder (que guanyaren ajudats per les altes taxes d’abstenció). Alguns sondejos fets ara diuen que si es fessin les eleccions en aquest moment guanyaria el partit laborista.  Ara, però , hauran d’esperar quatre anys!.

La dreta no ha estat mai la defensora dels drets socials. Sempre son partits i forces d’esquerra les que estan al capdavant dels avenços socials. Només heu de mirar els fets, la feina feta pels diferents governs. Els serveis públics son el patrimoni dels que no tenen patrimoni i cal defensar-los, pensant en el futur de tots plegats. Si us hi fixeu, a més, veureu que, a la llarga,  les societats més igualitàries, les menys dualitzades, són també les més pròsperes.

Insistirem fins al final. Els missatges contraris tenen altaveus molt potents: els interessa desmobilitzar els votants de l’esquerra, a qui la crisi salvatge que vivim afecta especialment. La dreta vota sempre, la història ens ho ha demostrat una i altra vegada al llarg del segle XX. Diumenge que ve sabrem si hem estat capaços de fer sentir la nostra veu.