He tingut la sort de poder fer una escapada a Berlín i no me’n puc estar de fer-ne una nota breu. He trobat la visita molt estimulant. La ciutat m’ha agradat molt. Encomana vitalitat. Es mou en tots els sentits : urbanístic, social, cultural, econòmic, …. És una ciutat del món global que, mantenint la seva idiosincràsia , està evolucionant de forma accelerada. (La visita m’ha fet tenir de nou la impressió que en la societat catalana, pensem poc en la necessitat d’estimular els processos de innovació. Fa molt pocs dies el bon amic Josep Lagares en parlava en una entrevista molt interessant a El Punt ). Al que anava: Berlín és una ciutat en que es respira evolució, modernitat . Fa impressió passejar-se pels barris que formaven part de la RDA i veure els canvis que han viscut en tan poc temps i la forma de situar-se davant d’aquests dels seus habitants. Varem pensar sovint en “La vida de los otros” , excel.lent pel.licula recentment oscaritzada, que retrata els darrers anys, abans de la caiguda del mur, de la societat alemanya. És inevitable pensar en el poc temps, en termes relatius, que ha passat d’ençà que la societat de la RDA vivia situacions com les que el film retrata i en l’acceleració del canvi en les formes de vida (Avui he sabut de la mort del seu protagonista Ulrich Mühe, un actor excepcional que interpreta el paper de un capità de la Stasi. Ho lamento molt. La seva magistral interpretació em va impressionar)

De les moltes coses molt interessants per veure en destaco algunes . Ens van encantar totes les noves edificacions que s’han construït , tant pel que fa a arquitectura pública com en la promoció privada. Els edificis públics, la nova cancelleria federal, la renovació total de l’edifici del Bundestag (amb la fantàstica cúpula de Norman Foster) o els edificis de serveis al Parlament (com el que es veu a la imatge de l’inici) estan fets amb una clara vocació de simbolitzar la transparència i l’accessibilitat de les institucions: molt vidre com a símbol . Varem poder visitar i veure per dintre el Bundestag , un dels Parlaments europeus en què el federalisme és una realitat quotidiana.

No m’estranya que els arquitectes peregrinin a Berlín . És una lliçó continua d’arquitectura . La Postdamer Platz és quelcom a no perdre’s. Val la pena pujar en l’ascensor més ràpid d’Europa per veure, des de dalt, l’operació de renovació urbana que ha tingut lloc en els terrenys que va deixar lliure l’enderroc de “Mur” en ple centre de la ciutat. Impressiona també la forma de fer present la història recent: un clar exemple és el nou monument a les víctimes de l’Holocaust (al costat de la Porta de Brandenburg) . Tota la visita a Berlín és una lliçó de història contemporània. Varem veure obres d’art magnífiques a l’illa dels museus, en especial al Pergammon Museum , però la que més em va colpir va ésser la que allotja la “Neue Wache” . És una moderna “Pietà” de Käthe Kollwitz dins del monument commemoratiu de la República Federal d’Alemania a les víctimes de la guerra i la tirania . Una laica i impressionant “Pietà “, d’una gran artista que jo no coneixia . Es considera la millor representant de l’expressionisme a Alemanya . Vaig descobrir una de les artistes més poderosament emotives del segle XX. Un seu fill va morir combatent a la Primer guerra Mundial. Un seu net a la Segona Guerra Mundial.

Amb tot, el millor motiu per anar a Berlín és la vitalitat contagiosa que es veu per tots els racons , per exemple , en les galeries d’art, com la que us retrato , situada a la Oranienburgersatrasse, on l’artista Peter Heindl , convida als visitants a entrar en la quarta dimensió , a partir de l’experiència sensorial : música, imatge, …

El procés de renovació urbana no és comparable a cap altre gran ciutat del món , perqué les condicions de partida i la història de Berlín son molt singulars, i això fa que la visita tingui molt interès.