Esmenes i “egos”
En aquests dies hi ha efervescència als partits catalans. En alguns casos l’excés de gas pot arribar a ésser perillós: no és el cas del partit dels socialistes. El nostre congrés es presenta tranquil. Els treballs que anem fent des de les diverses agrupacions sobre la ponència-marc del PSC s’enfoquen a temes de matitzacions tàctiques o a accents en les prioritats socials, sense que es perfilin a l’horitzó diferències significatives sobre els grans objectius ni sobre les línies estratègiques bàsiques. El millor de tot és que, a casa nostra, no es preveuen xocs de “egos”, el més descoratjador i estèril que pot haver-hi com a centre de debat. No discutim sobre persones, debatem sobre idees i amb la base d’un gran acord de fons. Us recomano, si voleu seguir el debat, llegir la ponència marc i també l’editorial de Nou Cicle sobre el congrés. Per la meva part he disfrutat treballant sobre la nostra ponència-marc i també sobre la ponència marc del PSOE, sobre la que ens permeten fer algunes aportacions. Tant en un cas com en l’altre m’he ocupat de redactar esmenes referides al model federal de l’Estat, en els primers capítols d’ambdós textos. Podeu veure aquí les que he preparat pel document congressual del PSOE