La Carme Bosch, un cop més al Museu d’història de la ciutat, destil.la l’esperit del “Temps de flors” d’enguany. La nit de dissabte hi havia prevista una visita guiada i érem molts i moltes esperant poder entrar-hi. Hi vaig anar amb una altra Carme, bona amiga, amb qui tenia ganes de parlar i compartir una estona. M’havia perdut per primera vegada en molts anys la inauguració de la mostra perquè la meva filla petita estava malalta, molt enfebrada i em volia al seu costat. Hi ha temps de veure, però, amb calma durant la setmana les meravelles que han creat tantes i tantes persones en un esforç col.lectiu increïble que costa de imaginar si no es coneix l’evolució que ha anat fent any rere any. La majoria hi guanyen tan sols ni més ni menys que l’experiència de formar part d’una obra d’art efímera i coral, irrepetible . La Carme Bosch aquest any ens proposa un viatge per el món de les essències, dels perfums, com el de les roses que entapissen aquestes “chaises longues” de la fotografia. Amb la complicitat de Josep M Oliveras per les fotografies, de Carles Torrent, per les creacions d’aire i aigua, de Marcel Casellas, per la música, magnífica, creada per la ocasió, i de tantes altres persones que estan recollides en els crèdits de la mostra ens convida a fer un recorregut per l’essència i l’aroma de quinze plantes. És només una de les meravelles que tindrem ocasió de compartir en aquesta setmana que és el millor moment de l’any per veure i viure Girona. Centenars de persones aporten la seva sensibilitat per fer de la nostra ciutat, en aquesta setmana de les flors i de l’art, una ciutat de somni.