El PIRMI  (Programa de la renda mínima d’inserció) , és un programa que, des de fa uns anys, atén les necessitats dels col.lectius més vulnerables i amb més dificultats socials de la nostra societat. Permet que, a partir d’un estudi individualitzat de cada cas fet pels serveis socials municipals, es faci un programa personalitzat per ajudar a la persona o la família en qüestió a sortir de la  pobresa i a allunyar-se del risc d’exclusió social. Mentre, la persona o la unitat familiar, si no tenen ingressos, reben una prestació econòmica mensual que està al voltant dels 400 Euros. En els darrers mesos ha augmentat molt la quantitat de beneficiaris degut a la profunda crisi econòmica que vivim.

Dilluns passat una noia que conec bé em va explicar que la seva germana no havia cobrat a principi de mes la seva prestació RMI i que havia anat a demanar ajut urgent a la família. Em demanava si sabia què podia estar passant.

El que ha passat ho hem vist als mitjans de comunicació. El Govern de la Generalitat, que ja comença a revelar-se com la versió catalana del Tea Party, ha decidit que per acabar amb el frau que els hi sembla que es produeix en alguns casos de perceptors de la RMI, calia aplicar mesures a tothom que està acollit al programa. Es tracta d’un triple procés que inclou una reducció de la quantia, la durada i l’accés a la prestació, l’inici d’una campanya de control del frau que n’impedeix el cobrament per transferència bancària i el tancament de l’aixeta a noves famílies en situació de necessitat.Aquestes mesures han generat gran inquietud entre les persones i famílies amb RMI, i també entre els serveis que els atenen. Moltes d’aquestes famílies tenen fills a càrrec, els infants que són víctima de la pobresa infantil a Catalunya.

S’imaginen que, davant la certesa que existeix frau fiscal, el Govern hagués aplicat mesures correctores preventives a tots els contribuents? Hi hauria una protesta generalitzada, per descomptat. Tothom sap que el frau es combat estudiant els casos on es sospita que existeix, afinant, millorant els sistemes de gestió, … Governar vol dir estudiar els problemes i buscar solucions als mateixos que no siguin més perjudicials que els propis problemes. Perquè en aquest cas no es treballa en aquest sentit?. Perquè es tracta de població vulnerable, de pobresa, d’exclusió, del col.lectiu amb menys capacitat de queixar-se i fer sentir la seva veu?. Cal estar molt lluny del patiment de la gent amb més problemes, cal viure a la lluna, cal no saber què està passant en aquest país, per prendre decisions com aquestes amb aquesta lleugeresa, en ple mes d’agost. A més de les dificultats concretes que aquestes mesures generen, el més greu és que s’envia a la població un missatge que estén la sospita sobre els pobres, sobre els que estan en risc d’exclusió.  El Tea Party català segueix amb els missatges populistes, i sembla que això tot just ha començat. Avui a Girona hi ha hagut una acció de protesta contra aquestes decisions, a la que em sumo amb aquesta nota.