Frankfurt (2)
És impossible parlar de tot el que aquests dies hem vist, així que faig una primera tria de imprescindibles: El discurs inaugural de Quim Monzó que ens va entusiasmar a tots. L’espectacle de Joan Oller . L’exposició visualkultur.cat
comissariada per Daniel Giralt-Miracle i Vicenç Altaió, una verdadera joia. Una altra exposició excel.lent i molt didàctica preparada pel CCCB i comissariada per diversos experts (força d’ells gironins): Xavier Pla, Narcís Comadira, Narcís Comadira, Xavier Folch, Josep Maria Nadal, Josep Maria Boixareu i Sergio Vila-Sanjuán, “Cultura catalana, singular i universal” (Espero que aquesta pugui voltar per Catalunya). Les nits sonar, en les quals , hi tenen un espai destacat cuiners gironins: demà hi serà la Fina Puigdevall , de Les Cols, i el dimecres els joves cuiners de l’Empordà, als que vaig poder saludar i dels que varem poder degustar els plats. (Us els vaig fotografiar en plena feina). Una magnífica exposició al DAM (Museu alemany d’arquitectura) “Construccions patents: Nova arquitectura feta a Catalunya” que recull una tria de experiments programàtics, espacials, i tècnics produïts els últims cinc anys per arquitectes que treballen a Catalunya. En aquesta hi ha recollits, també, diversos edificis (i solucions constructives) de les comarques gironines (entre ells l’hotel de Les Cols, també) . El catàleg és també interessant. La petita joia que és l’exposició de paisatges empordanesos de Günter Grass a la Literaturhaus.
Ja hi haurà temps d’ampliar, de moment, aquí teniu una primera llista. Sense l’amabilitat i l’eficàcia de la gent del Llull, i , especialment de la seva directora adjunta, Neus Fornells, no hauria estat possible fer una visita tan exhaustiva.
Després de que el foc de la polèmica amb interessos polítics s’hagi ja apagat, crec que fou una fita molt important per la cultura catalana.
Tots els actes que vaig llegir o veure trobo que es van fer amb rigor i entusiasme, però si hagués de destacar algun moment, em quedo amb el discurs del Quim Monzó. En només 13 minuts va donar una visió clara i precisa de la nostra cultura al món i amb la seva ironia habitual va deixar una targeta de presentació inmillorable.
Per la part que em toca, gràcies Quim !
Salutacions.