S’acaben les vacances. Avui, 31 d’agost, dia dels blogs, deu ésser un bon dia per reprendre la comunicació virtual… i celebrar que existeix Internet i que tenim moltes més possibilitats de comunicar-nos a totes bandes de les que mai havíem tingut a l’abast el comú dels mortals.

Espero que els vostres dies de descans, si n’heu pogut fer, hagin estat agradables. Els meus ho han estat. A terres gironines, a  més de gaudir de les platges i de la tranquil·litat de no haver de mirar el rellotge, he aprofitat alguna de les innumerables oportunitats de gaudir de la música i la cultura que ens donen els diversos festivals d’estiu. Us destaco especialment el concert de Paolo Conte al Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols, o del Concert de l’Orquestra de Cadaqués i de Valeriy Sokolov, amb la col.laboració de Josep M. Pou, sota la direcció de Jaime Martin, al Festival de Peralada,   o  l’actuació de Christiane Karg i Wolfram Rieger a la Schubertíada de Vilabertran,… per esmentar-ne alguns.

Hem estat també a Sicília, la terra dels meus sogres, durant uns dies. Calma, postes de sol increïbles, platges de sorra blanca, processons de la Mare de Deu d’agost, … i tots els contrastos d’una illa que impressiona sempre. El moment més màgic: poder assistir a una representació de la Ilíada al teatre grec de Segesta (un dels meus llocs predilectes a l’illa). Sense amplificació, gaudint de l’acústica perfecta d’un teatre construït 2500 anys enrera, mentre el sol es ponia darrera les muntanyes. Indescriptible. “Genius loci“ pur.

L’anècdota: varem poder saludar Pedro Almodóvar en un petit restaurant, penjat literalment sobre la Costa Blanca agrigentina (tant esmentada a les novel.les d’Andrea Camilleri protagonitzades pel comissari Montalbano). (Sopàvem tranquil·lament quan el varem veure assegut en una altra taula on passava totalment desapercebut, en una zona freqüentada, sobretot, per gent del país)

Dels llibres que he llegit aquest estiu us recomano especialment les “Meditacions” de Marc Aureli. Feia temps que volia llegir-lo i, després de fer-ho, ha passat directament al piló dels meus llibres de capçalera. Molt diferents d’aquest,  però també molt inspiradors “El futuro y sus enemigos” de Daniel Innerarity, i “Necessitem governants” de Angel Pes.