La setmana passada varem fer a Girona un debat interessant i serè sobre un tema d’absoluta actualitat: Sota el títol POLÍTIQUES D’IMMIGRACIÓ, GOVERNEM LA DIVERSITAT, al Centre cívic de St. Narcís, amb la intervenció de  la companya Consol Prados, diputada al Parlament de Catalunya (PSC), i amb la intervenció de Iolanda Pineda, alcaldessa de Salt, i de Amèlia Barbero, regidora de Girona, i presentat per mí mateixa. Consol Prados ens va explicar els fonaments del “Pacte Nacional per la immigració” i també el contingut del projecte de “Llei d’acollida” que està a punt d’aprovar el Parlament de Catalunya. Iolanda Pineda ens va donar la visió local sobre aquest projecte de llei i Amèlia Barbero ens va informar de l’actuació de l’Ajuntament de Girona sobre el tema. A l’acte hi varen assistir més de 50 persones, entre els quals regidors i regidores dels Ajuntaments de Salt i de Girona i el Subdelegat del Govern, entre altres responsables polítics. A més,  varem comptar amb la col·laboració de diversos testimonis de gran interès, entre altres Alex Balde, Mohammed el Houri, Júlia Aceituno, Halal Larbi, Esteinhman Amaya, Cruz Aliaga i Edwin Llangue, que ens varen donar la seva impressió personal sobre el procés d’integració social dels nouvinguts. El debat que va seguir totes aquestes intervencions va tenir, crec, molta profunditat i , alhora, molt “sentit comú”, i va tocar molt de peus a terra. La Consol Prados en el seu blog fa una reflexió al respecte que us reprodueixo, en part, pel seu interès: “En el moment del col.loqui, em vaig apuntar una expressió d’un jove d’orígen marroquí, “jo m’he integrat perquè he volgut i perquè m’han deixat”. És a dir, dues condicions: voluntat i oportunitats. Realment ho trobo molt encertat. La voluntat de pertànyer i un entorn que et permeti tirar endavant els teus projectes personals. Dues condicions, una personal i l’altra de l’entorn, que no deixa de ser una relació mútua o un compromís mutu.” (…) “Seria un gran error permetre un model de societat amb comunitats aïllades i tancades, formades per persones del mateix orígen (cultural, geogràfic, religiós) perquè representaria una societat en fractura. Necessàriament hem d’apostar per una única societat.
Fins ara en els nostres discursos hem defensat la idea de “governar la immigració”, però crec que hem de fer un pas més a nivell de discurs i per tant d’objectiu. Governar la immigració? es pot reduir a gestionar els fluxos migratoris. El pas és gestionar una societat diversa amb tots els seus impactes.
En el transcurs del col.loqui sorgia la preocupació per la integració de les 2es generacions. Ho comparteixo totalment. És el gran repte. Per això cal propiciar les condicions que apuntava Larby en Girona, voluntat i oportunitats.
Recomano també una lectura, Mañana será otro dia, de Faiza Guène. Un llibre simpàtic i simptomàtic que va sortir poc després dels esdeveniments de les banlieues a França.”    Crec fermament que negar la realitat no ha estat mai una bona forma de resoldre els problemes, que hi són. Per afrontar qualsevol situació el primer que cal fer és mirar-la de front. Els que fan de la immigració una arma electoral no plantegen solucions, juguen amb foc i no ajuden a res.  El problema és que si seguim el seu joc els que ens cremarem serem tots plegats.