Avui el “Diari de Girona” m’ha publicat aquest article:

Diuen que els primers 100 dies d’un govern marquen la pauta de com serà la seva acció. La idea ve de la política americana i s’ha anat instal·lant arreu dels països democràtics. Aquests primers dies fixen una impressió entre la ciutadania, serveixen per valorar si s’ha pres una decisió encertada en les eleccions, i donen una pauta de quines són les prioritats del nou govern. L’elegància democràtica demana a l’oposició una actitud especialment respectuosa amb el govern en aquest període. Des del grup municipal socialista teníem molt preparats els nostres 100 primers dies, si governàvem. Com que estem a l’oposició, però, hem mantingut una distància respectuosa i una actitud de col·laboració amb el govern.
Els 100 dies, però, ja han passat, i si hem de jutjar per l’acció de govern que hem vist fins ara, anem a una progressiva aturada de la nostra ciutat, que, atesa la greu situació de crisi econòmica en què estem, pot tenir efectes dramàtics per a Girona i per als seus habitants.
Una ciutat és un organisme viu: necessita alimentar-se permanentment, necessita sempre estímuls que l’esperonin, que la mantinguin il·lusionada i vital. El model de ciutat que ha estat a la base del desenvolupament urbà a Girona en les darreres dècades ha estat basat en un dinamisme continu. En un moment de crisi com l’actual és més important que mai el lideratge de l’Ajuntament per mantenir aquest dinamisme. Un lideratge sòlid i un ampli consens ciutadà ens han portat a ser una de les ciutats més atractives del nostre entorn. Però mantenir aquest grau d’atractivitat requereix mantenir el dinamisme, avui més que mai. Per això és tan preocupant el que hem anat veient fins ara. Contínuament ens assabentem de l’aturada de projectes a la ciutat. Alguns són molt importants, com el nou hospital Trueta, important per a la qualitat de l’assistència sanitària que rebem i també per a l’activitat universitària i econòmica del sector de la salut. Altres són vitals per al manteniment de les activitats econòmiques que sustenten el dinamisme del sector serveis, com l’activitat a l’aeroport de Girona, la retallada de la qual tindrà un greu impacte aquests propers mesos a la ciutat. Altres són decisions fruit de processos participatius, com el Pla d’usos de la Devesa o el nou centre cívic i cultural a fer al Cinema Modern, altres són equipaments socials per als quals hi ha demanda, com el nou Centre de dia per a la gent gran a Santa Eugènia o els pisos tutelats també per a gent gran que s’havien de començar a construir al Barri Vell. La llista és més llarga, però com a mostra n’hi ha prou per veure un tarannà.
Sabem cada dia què no vol fer el nou govern. Però de moment és impossible saber què vol fer. Re-visar, re-plantejar, re-definir, posar en dubte la legitimitat del resultat de tots els projectes, o de tots els processos participatius, sense plantejar alternatives. Així no se surt d’una crisi profunda. Així anem acceleradament a la paràlisi per l’anàlisi.
Amb la ciutat cada dia més bruta i amb les idees cada dia més confuses, només retallant, aturant i suspenent, Girona perd cada dia oportunitats en un moment en què això es tradueix de forma immediata, entre altres coses, en pèrdua de llocs de treball. Si aquest és el canvi, no ens convé.