La setmana que comença a acabar-se, ha donat per molt. Al Parlament, a més del Ple, s’hi han celebrat també unes Jornades que vaig poder seguir a estones les Jornades d’estudi sobre “L’Estatut i els governs locals en el model territorial de Catalunya”. A més, ha estat la setmana de commemoració (un any més, per desgràcia) del dia internacional contra la violència vers les dones. Dimarts l’acte organitzat per les associacions de dones de la ciutat va estar molt bé. S’ha d’agraïr als diferents col.lectius (Col·lectiu per la Igualtat de Girona. Col·lectiu la Cata del Pont Major. Associació de dones de Sant Narcís, Col·lectiu de dones L’Hortitzó de Taialà i Grup de dones La Bombeta de Santa Eugènia )la feina que varen fer aquest dia ( i sobretot, la que fan cada dia). La propera setmana he d’anar a Estrasburg a la sessió de tardor del Congres de poders locals i regionals del Consell d’Europa, així que estaré també molt entretinguda.

El que us volia explicar, però, és que aquest vespre he assistit a un acte deliciós. Si no hi heu sigut presents potser el podreu veure a TVGi. Es tracta de la presentació de la reedició d’un llibre de 1982, de Narcís-Jordi Aragó, que es titula “Girona ara i sempre”. L’acte, us deia ha estat una delícia. S’ha fet a la Fundació Valvi, i hi han intervingut, a més del propi Narcís-Jordi, en Joaquim Vidal, impulsor de la col.lecció Valvi, en Quim Curbet, l’editor, i en Quim Nadal, que ha fet l’epíleg del llibre. Tots han estat molt bé. S’ha de dir que en Quim Curbet ha fet una intervenció magnífica (que m’ha promés que em passarà). En Joaquim Vidal ha explicat la seva funció de promotor de la idea. En Quim Nadal ens ha parlat del “gavadal de coneixements” que conté el llibre, de la seva capacitat de recollir un segle sencer de la història de la ciutat. Ens ha recordat que quan va sortir el llibre, l’any 82, la ciutat era una altra, tot i que era la mateixa,… i ens ha fet pensar sobre la necessitat que les noves generacions s’incorporin plenament a una ciutat el relat de la qual ha de canviar sense perdre l’essencial. “Cal mirar enfora i pensar-se amb ambició i amb exigència“.

El millor, però, lògicament, ha estat Aragó. Ha estat un recital d’Aragó en estat pur: El perquè del nom del llibre, que evoca la fórmula litúrgica “Sicut erat in principio et nunc et semper et in saecula saeculorum”. Citant Carles Rahola “Com més enyoro el futur, més m’estimo el passat” i recordant l’inici dels quatre quartets de T. S. Eliot : “El temps present i el temps passat/ potser són ambdos presents en el temps futur/ i el temps futur contingut en el temps passat/ si tot el temps és eternament present…” . Fent-nos riure confessant que a ell li hauria agradat… esser bisbe de Girona!!… sobretot pels honors que li rendien al bisbe tocant-li la “marxa de infantes”; i explicant-nos, tot seguit, que gràcies al llibre s’havia pogut treure en part aquesta espina quan el bisbe Jaume Camprodon va llegir, a l’homilía de la missa solemne de Sant Narcís l’any 1982, un fragment del llibre del que us parlo. Tot això i moltes coses més s’han dit en aquesta presentació que ha estat alguna cosa més que una presentació… Jo acabo aquesta nota recomanant-vos, per descomptat, que llegiu el llibre. Ja m’ho sabreu dir.