Girona fa ara polítiques de dretes
Aquest dissabte 14 de juliol el Punt Avui va publicar l’entrevista que m’ha fet com a Cap de l’Oposició a Girona i portaveu del grup socialista. Una entrevista per fer balanç del primer any de govern de CiU. Si no l’heu llegit, aquí la teniu:
l’Onyar, amb les característiques cases acolorides que formen part de les
postals més clàssiques, i font de polèmica perquè el PSC reclama a CiU que
negociï amb la Generalitat per continuar les fases
d’embelliment
“Girona fa ara polítiques de dretes”
“És una paradoxa, però defensem més el
consistori que el govern”
“Al govern de CiU li costa d’entendre que
exercim una oposició responsable i exigent”
Les eleccions municipals de l’any passat van deixar per primer cop el PSC a l’oposició després de 32 anys liderant els governs de la ciutat. La seva portaveu repassa ara l’acció del govern de CiU en aquest any i les apostes prioritàries, segons els socialistes.
Com s’ha vist aquest primer any des de l’oposició a l’Ajuntament de Girona?
Per respondre-ho amb una sola paraula, amb preocupació per Girona i pels seus ciutadans.
Quins elements els preocupen?
La nostra preocupació és sobretot per la inacció i perquè no percebem després d’un any quin projecte de ciutat hi ha al darrere de la manera de fer de CiU. Allò que es fa sovint es fa a reacció o a petició de grups o persones amb capacitat d’influència. A més, veiem moltes coses que no es fan perquè no necessiten la urgència del dia a dia, però són importants per al present i per al futur de la ciutat.
Quan diu grups influents vol dir tracte de favor?
No, no, qui té capacitat de pressió pot aconseguir que acontentin les seves peticions sense analitzar gaire l’impacte sobre el conjunt de la ciutat. Tots esperem d’un equip de govern que sigui capaç de tenir una visió de conjunt. S’entén que cada entitat, associació o veïns defensin el seu interès, però el que convé a Girona és que l’equip de govern tingui la visió de conjunt i equilibrar aquests interessos que no sempre són complementaris, sinó a vegades confrontats.
L’equip de govern de CiU ha manifestat diverses vegades que les crítiques del PSC eren producte del fet que encara no havien assumit que eren a l’oposició.
L’argument que no ens hem situat a l’oposició no el compartim. Vam trigar minuts a anunciar que seríem a l’oposició en veure els resultats electorals. Personalment, i la resta de grup, hem tingut clar i diàfan des del primer moment que faríem una oposició constructiva, responsable, però també exigent pensant en el bé de la ciutat. Intentem exercir una oposició que veiem vital en un sistema democràtic i som conscients de la importància de fer una bona oposició.
Com veuen l’acció de govern de CiU?
Nosaltres som del parer que un govern ha de tenir preparats els seus primers 100 dies i que en aquest temps, com marca la tradició democràtica, es marquen les prioritats i la direcció del govern. Malauradament, allò que vam veure en els 100 primers dies se’ns ha anat confirmant. Veiem molt poc projecte i una gran dedicació i inversió en la propaganda d’allò que l’equip de govern vol fer públic. Quan dic això no vull dir la propaganda de ciutat, sinó la que fa el govern.
Creu que és propaganda buida?
Considero que van passant els mesos i que hi ha una gran distància entre el que es diu i el que realment s’acaba fent.
Té la sensació d’haver fet oposició deslleial i de voler governar a cop de mocions, com ha manifestat l’alcalde?
No ha estat així en absolut. Més aviat al contrari, mantenim una lleialtat institucional absoluta, perquè cada vegada que preveiem una acció ens preguntem quin efecte tindrà sobre la institució. Al contrari, s’ha donat la paradoxa que des de l’oposició hem hagut de defensar la institució dels atacs del govern, com quan es va afirmar desconeixement de l’inventari de béns municipals.
Fa unes setmanes es va produir una escalada de tensió entre CiU i el PSC. Entén l’episodi?
Al govern li costa acceptar que nosaltres exercim la nostra responsabilitat d’oposició. En cap cas hem afegit tensió, hem estat exigents en els fets i ho seguirem fent. Una cosa que no farem serà conformar-nos amb les paraules del govern. Si el juliol del 2011 el govern diu que es crearà després de l’estiu una comissió de seguiment del Trueta i no es fa, ho hem d’explicar. La irresponsabilitat seria callar i no fer públic que no es compleix. I aquesta actuació és de lleialtat en defensa de Girona i dels gironins. A més, sóc molt poc partidària de parlar sobre la relació entre partits perquè és molt poc interessant per a la gent, si no afecta la ciutat i els ciutadans. Si l’exigència des de l’oposició ha fet que el govern s’activés en determinats temes, la dono per ben feta i seguirem amb aquesta línia al llarg de tot el mandat.
S’ha penedit d’haver donat suport al cartipàs, ara que alguns dels punts acordats no s’han complert encara?
No, perquè en aquell moment el que necessitava la ciutat és que l’equip de govern comencés a treballar. Havia passat un mes d’indefinició i això era perjudicial per a Girona. Hi havia temes que crèiem que donant suport al cartipàs s’activarien de seguida. Un era el contracte de neteja, que estava a punt pel govern anterior i teníem interès que tirés endavant aviat. No el vam incloure al pacte perquè ho vèiem obvi, però un any més tard el contracte encarà s’ha de desenvolupar en gran part i la ciutat és més bruta. No me’n penedeixo, però en aquell moment ens vam refiar que es complirien els acords. Al cap de 100 dies ja vam veure que els fets no acompanyaven les paraules, i ara, passat un any, és més que evident. El problema d’aquest mandat serà la manca d’acció i d’actuació i la pèrdua d’oportunitats i de posició respecte a altres territoris.
Quins projectes hauria tirat endavant aquest any si governés el PSC?
Hauríem engegat el pla estratègic del Pacte per Girona, no perquè sigui la solució a tots els problemes, però sí perquè serveix per activar tots els agents socials i econòmics per buscar els camins que permetin sortir de la crisi i que el consistori faci de catalitzador. Altres aspectes que hauríem tirat endavant, l’agència Girona, Ciutat Creativa, tindríem marcat l’horitzó per al nou Trueta i el campus de Salut i hauríem treballat perquè el projecte rebés finançament europeu. Així mateix, hauríem treballat amb el Parc Científic i Tecnològic i la UdG per aconseguir el títol de Ciutat de la Ciència i la Innovació, o començat el dossier per ser Patrimoni de la Humanitat.
Diversos d’aquests aspectes són turístics. El PSC s’ha mostrat crític amb inversions en aquest sector. No es fa bé?
Entenem que no s’està fent prou ni s’està fent prou bé. El nostre model prioritza allò que té de singular la ciutat, per això faríem el dossier de Patrimoni de la Humanitat i prioritzaríem tot el que al llarg de l’any ens posa a l’agenda del turisme cultural mundial. Girona no ha d’atraure turisme massiu, la ciutat ha de buscar potenciar allò que té de singular. Hauríem creat un consorci de turisme amb el sector, seguint el model del Consorci de Turisme de Barcelona, amb més aportació de capital privat que públic. Entenem que aplicar diners públics a un determinat sector no es pot allargar en el temps i preferim el model de Barcelona; a més, donaríem un paper fonamental a la Facultat de Turisme de la UdG. Ara s’està fent una feina sense full de ruta, sense nord, es fa una feina esvalotada, no veiem brúixola ni un model de ciutat al darrere de les accions.
També ha acusat el govern de defensar poc Girona davant altres institucions…
Sí, perquè tenim massa casos. Girona és una ciutat petita però excel·lent, i per ser-ho s’ha valgut sempre d’atraure inversions d’administracions superiors i atraure inversions privades. Si això no se segueix fent hi haurà d’aquí a poc temps menys inversió i repercutirà negativament. L’acord signat per l’alcalde per aportar 300.000 euros a Ryanair, quan cap altre municipi gironí ho fa. No estem d’acord que els ciutadans de Girona per estar empadronats a Girona paguin doble, perquè la Diputació ja hi aporta al tram local. És un exemple, però també ho és no reclamar a l’Incasòl compromís per refer la imatge de les cases de l’Onyar, com a icona de la ciutat que són.
Suspenen el govern en aquest any?
Bé, més que suspendre diríem que necessita millorar. No perdem l’esperança que les coses millorin i s’emprenguin mesures que fan falta. Per això hi posarem de part nostra i tota l’exigència per aconseguir que tots els joves amb talent que estan marxant o aspiren a marxar vegin oportunitats de futur aquí.
Com veu els acords sovintejats de CiU i el PP en temes cabdals?
Ho vam veure de seguida, quan es va fer la negociació del cartipàs. El mateix alcalde admet ara que hi ha coincidències ideològiques i hi ha una visió de la ciutat, que és la visió de la dreta que predomina no tant en les paraules, però sí en els fets que fan que ara Girona faci polítiques de dretes. Ha quedat clar amb l’augment de preus a l’escola bressol en un 50% i el fet de destinar 114.000 euros del pressupost per a llars privades, entre altres exemples.
D’aquí a tres anys la candidata del PSC a l’alcaldia de Girona serà Pia Bosch?
Si és per mi sí. Tinc voluntat de ser la candidata, però el nostre partit té un sistema de primàries per escollir els candidats, però la voluntat és concórrer a les primàries, si s’escau que hi siguin per escollir el candidat.
Amb la perspectiva del temps han detectat per què la ciutadania va gairebé capgirar els resultats entre CiU i el PSC?
Bé, van ser molts factors. Molts votants nostres no van anar a votar, ens trobàvem en un moment complicat en què s’hi van sumar molts temes que no eren estrictament locals, elements de desgast propis de tants anys de govern o l’efecte dels nous gironins. També la manca de temps per llançar una candidatura nova amb quatre mesos i mig. Des del primer moment vam dir que els ciutadans no s’equivoquen i que si havíem de ser a l’oposició hi seríem pensant en la ciutat.