Malgrat el disgust que tinc a sobre, una de les coses bones que té no haver pogut anar a Estrasburg aquesta setmana, a presentar el meu “rapport” al Consell d’Europa, és que he pogut gaudir de l’extraordinari cap de setmana llarg del Pilar. Ens ha fet un “estiuet” meravellós: un regal pels gironins i gironines que ens hem quedat per aquí, i pels molts turistes que, maleta “de cabina” en mà, han omplert la ciutat, provinents, la majoria, del proper aeroport. A mi m’ha permès estar amb la família i els amics, anar a la platja, a gaudir de l’hospitalitat de’n Pep Freixa i la Irene Casals, i també anar a pedalar pels carrils bici de l’entorn de Girona.  Al que va a Olot he coincidit amb en Quim Bonaventura, l’incombustible ànima de tantes i tantes iniciatives en benefici de la col.lectivitat i especialment del col.lectiu de minusvàlids físics. Des de MIFAS, treballa no només pels gironins i gironines sinó sempre mirant més enllà. Darrerament està molt engrescat amb diverses modalitats d’oci adaptades a les possibilitats dels minusvàlids físics. Una d’aquestes és el handbike, la bicicleta propulsada per les mans. Conduïa una super handbike que està provant pel “Centre d’esports adaptat” de la Molina, del que en Quim explica meravelles. No és la primera vegada que en Quim em parla  amb entusiasme del Centre i de la seva coordinadora, Mariona Masdemont. Em recomana que hi fem una visita parlamentària. En Quim anava acompanyat d’en Xavier Terradas, de Lloret, un altre membre conspicu de la “Minusfera gironina”, que és també un practicant assidu del handbike i d’altres esports adaptats, com podeu veure al seu blog. Parlem (poca estona, perquè al que anem és a pedalar), i en Quim em parla de la necessitat d’empènyer la revolució tecnològica en el suport al món de la minusvalidesa: de les bates blaves a les bates blanques. Em parla també, com altres vegades del important sector de negoci que és, en altres països, el turisme adaptat amb oferta esportiva inclosa. Em diu, com altres vegades, que no acaba d’entendre com és que els empresaris turístics gironins no exploren amb intensitat aquest tipus d’oferta especialitzada. Com sempre, té més raó que un Sant.