Ahir el “Diari de Girona” publicava aquest article de RAFEL BRUGUERA, que us recomano

Estimat Ernest:

Avui no soparé. No en tinc ganes, ja ho faré demà. Tinc ganes d’escriure’t. Ho faig tot escoltant la ràdio de fons. Escric i escolto. Saps?, de tant en tant parlen de tu. I saps per què, Ernest?, doncs per la mateixa raó per la qual t’escric. S’acaba de produir una notícia històrica i te la vull fer saber, perquè sé que et farà immensament feliç: finalment avui, 20 d’octubre de 2011, s’ha produït el comunicat pel qual tant havies lluitat i que a la fi et va costar la vida. ETA acaba d’anunciar el fi definitiu de la violència i de les armes.

A tres quarts de set de la tarda, després de fer un petó a la meva néta Emma, he agafat el cotxe per assistir a Girona a la presentació de l’exposició fotogràfica d’en Dani Duch. Camí de Girona, a les set en punt, la ràdio ha donat la notícia que esperàvem des de feia 40 anys. Malgrat ser esperada, una estranya sensació ha recorregut el meu cos i el cor ha començat a palpitar més ràpid del normal . He apujat el volum i per un moment he pensat a parar-me, però finalment he decidit continuar, encara que a una velocitat menor, per no arribar tard. Ràpidament m’han passat pel cap tres imatges que et vull comentar.

La primera quan et vaig conèixer. Encara vivies a València i començaves a venir a Girona a fer política. Si no recordo malament va ser l’any 1976. Vares venir a Viladamat a fer una conferència a casa de mossèn Enric i la policia ens vigilava des de la plaça. Al cap de poc m’afiliava al teu partit, el PSC. La segona, aquell viatge amb globus per la Garrotxa que vàrem fer pocs mesos abans que ens deixessis, acompanyats del meu fill Roger i el bon amic Daniel Terradellas.La tercera, el dia que vaig parlar de tu al Senat, fa poc més d’un mes. Aprovàvem la Llei integral de reconeixement a les víctimes del terrorisme i vaig recordar el teu llegat i les paraules que vares pronunciar a Donosti al costat del teu amic Odón Elorza: “Crideu i manifesteu-vos, que mentre crideu no dispareu”.
Les pistoles han callat avui per sempre. A partir d’avui les armes seran les teves, la paraula i el diàleg. Quina falta ens faràs en aquest travessia que ara comença, Ernest! Però segur que el camí que vares ensenyar ens serà de molta utilitat. Finalment has guanyat, Ernest.

Una entranyable abraçada, amic Ernest