Avui el Punt, m’ha publicat aquest article, sobre el Centre obert d’atenció a famílies i infants de Font de Pólvora:
Dostoievski va escriure : “El món sencer no val el que val una sola llàgrima d’un infant”. Casos recents com el del “monstre d’Amstetten”, el “Baby P” a Anglaterra, o el “cas Alba” a Catalunya, ens mostren que la opinió pública és sensible al patiment dels infants. La reacció generalitzada davant aquestes situacions ens diu que som una societat amb consciència, que no és indiferent al malestar dels seus nens i nenes.

Si la qualitat moral d’una societat es mesura en la qualitat de l’atenció que ofereix als seus membres més vulnerables, és bo que valorem periòdicament com funcionen els nostres sistemes públics de protecció a la infància, donat que són la forma que tenim per lluitar , des dels poders públics, contra els maltractaments. En fer aquesta valoració queda sempre clar que el “miracle” de convertir una família maltractant en una família que té cura dels seus infants, en una família suficientment bona per criar fills sans, s’acaba produint, en gran part, només si funciona be la relació entre els diversos serveis que en tenen cura i la família. La experiència dels països amb més anys de tradició que el nostre, ens mostra que sense professionals vocacionals, entregats a la feina , ben preparats, ben suportats per l’estructura en la que treballen i que creguin en les possibilitats de millora de les famílies, el sistema no pot esser eficaç. Cal que tinguin una excel·lent formació, però també confiança i estima per els infants, les famílies i la societat. Perquè finalment es tracta de preservar un bé social. Els infants són una realitat d’avui però són també la garantia d’una futura societat sana, civilitzada.

Fa pocs dies , en una visita parlamentaria, amb la Senadora Pepa Celaya, a un petit servei d’atenció a famílies i infants al Barri de Font de la Pólvora de Girona, varem tenir la sensació clara d’estar davant un servei que compleix totes aquestes condicions. En el “Centre obert d’atenció a famílies i infants de Font de la Pólvora” hi varem percebre compromís amb la comunitat, una bona formació dels professionals, una bona estructura de suport, i finalment allò que imprescindiblement cal afegir: estimació pels infants, per les famílies i confiança en la seva capacitat de recuperació. Una altra forma d’abordar el problema és possible i la tenim aquí, molt a prop nostre. No funcionaria sense la feina dels i les professionals que hi posen els cinc sentits cada dia. És un exemple d’aquests herois i heroïnes silenciosos que treballen de forma entregada en serveis que financem entre tots, però pels que ens interessem poc, que no són ni seran notícia justament perquè funcionen. Des de la discreció del seu treball son una mostra del millor que, com a societat, estem fent , per construir amb esperança un futur millor per tots en molts sentits.