I ara, també haurem de parlar del Ter
Fa força setmanes que he mantingut un silenci prudent a nivell públic sobre la situació del Ter al seu pas per les terres gironines. Mentre la prioritat ha estat la recerca del consens a tots nivells sobre la solució a la greu sequera que estem vivint i que amenaça amb deixar-nos a tots els usuaris del sistema del Ter i el Llobregat sense aigua de boca, no era el moment per introduir més variables a la complexa situació. Ahir, però, es va tancar formalment la decisió sobre la construcció de la canonada que ha de permetre la conducció temporal, mentre duri la sequera, d’aigua provinent de Tarragona, del sistema CAT, vers l’àrea amenaçada per les restriccions al consum humà.
S’obre doncs, una nova situació que ens convindria fos de major tranquil·litat. En tot el debat obert per l’episodi de sequera ha quedat clar que ens cal, com a país, obrir una propera reflexió col.lectiva serena sobre l’ equilibri hídric a Catalunya. El sudoku és trobar un equilibri racional que, evitant la confrontació i la lluita interterritorial, garanteixi l’abastiment de la població per les necessitats de boca i per el manteniment de les activitats econòmiques tradicionals (siguin agràries, turístiques , industrials,…) a les diferents comarques de Catalunya tant com a l’àrea metropolitana, sense el dinamisme de la qual aquest país no es pot concebre. Aquest equilibri cal trobar-lo seguint les directives europees i basant-nos en els principis de la nova cultura de l’aigua. En aquest equilibri hi ha una variable que, a Catalunya, s’ha convertit en una dada fixa i que , en els propers anys, s’ha de trobar la forma de revertir, que és el transvasament de prop del 75% del cabal del Riu Ter al seu pas pel Pasteral . Aquesta qüestió, que , per descomptat recordo sempre als meus companys de grup parlamentari, vull compartir-la ara amb tots vosaltres. La nova cultura de l’aigua propugna la necessitat de mantenir els cabals dels rius sense transvasar-ne quantitats tan importants que canviïn de forma irreversible el seu ecosistema, tal com passa en aquest cas. La situació és objectivament molt dura, perquè normalment dels 12’8 metres cúbics per segon que porta de mitjana el Riu abans del Pasteral se’n van cap a l’àrea metropolitana 8 metres cúbics, se’n deriva 1 pel consum de Girona i la Costa Brava i la resta es deixa per assegurar un mínim de cabal circulant. Quan es va establir aquest transvasament, l’any 1959, es pensava en un riu que portava entorn de 25 m3/s (segons el pla de cabals). El cabal és en realitat menor, però la detracció segueix essent la mateixa. La llei de l’any 59 comprometia un nivell mínim d’aigua pel riu de 3m3/s al seu pas de Girona, però aquest mínim no es compleix des de fa temps. Aquest és el motiu de la reclamació, avui administrativa i en un futur probablement judicial, que ha fet la Plataforma de defensa del Ter. El problema en moments de greu sequera com l’actual és evident: no sempre s’arriba als 12 m3/s i la detracció es segueix fent igualment . L’estat del riu es deteriora substancialment (fins a tal nivell que alguns dies dels darrers mesos el Riu Ter no arriba a desembocar al mar), amb el problema ecològic que això implica i amb els greus perjudicis que pels usuaris directes, com els regants, se’n derivaran. No es tracta de fer alarmisme, per descomptat, però si crec que cal explicar les coses tal com són. És lògic que , si ho veiem en termes comparatius, els habitants del Baix ter es desesperin quan veuen que, per posar un exemple, el riu més cabalós de Catalunya, l’Ebre, porta avui al seu pas per Tortosa 280 m3 per segon, enfront a menys de 1 m3 al pas del Ter per Torroella.
La major part de la població de Catalunya no coneix les dades del transvassament del Ter i això fa que des d’altres comarques fins i tot es pugui arribar a pensar que les comarques gironines són insolidàries, quan és exactament al contrari. Crec que si no posem la dades sobre la taula, sense dramatitzar, però sense amagar la realitat, no podrem tampoc pensar les solucions. Perquè els catalans i catalanes entenguin el motiu de les tractorades que, com la que es farà demà, organitzen els pagesos i els regants, o de les accions que des de la Plataforma de defensa del Ter es promouen, cal donar a conèixer les dades de situació. És hora de comprometre’ns públicament en la defensa del riu Ter, al mateix temps que afirmem que aquesta és una defensa a favor i no en contra de res ni de ningú. Amb el respecte degut a la riquesa i la diversitat territorial de Catalunya, amb el reconeixement de la importància d’assegurar el subministrament de tots els elements que garanteixin la vitalitat de l’àrea metropolitana, hem de procurar trobar un equilibri que ens permeti que cap ciutadà/na pateixi restriccicons, que tots siguem capaços de fer un ús eficient del preciós recurs que és l’aigua, estalviant i reutilitzant tant com sigui possible i que asseguri el retorn progressiu a tots els rius de Catalunya dels seus cabals.
Tot això implica comprometre’s a treballar seriosament amb l’objectiu d’un retorn progressiu del cabal també al Riu Ter: les polítiques hídriques a Catalunya ens han de conduir progressivament a un retorn de cabal també del Ter. Els regants demanen avui el retorn total pel 2015. No sé si aquest és un compromís possible, però si crec que és una base per començar a negociar un calendari de retorn de cabals que tot el país es mereix i que sigui conseqüent amb els principis de la nova cultura de l’aigua. Insisteixo que no parlem de la situació aguda de sequera , sinó de les solucions estructurals que cal preveure pel futur. Les generacions a venir es mereixen que treballem per aquest objectiu. No es tracta de posar uns territoris contra uns altres, sinó de treballar plegats per utilitzar tota la tecnologia necessària i tots els mitjans al nostre abast per aconseguir un objectiu que beneficia a tot el país.
Si, el que dius està molt bé i diria que tots hi estem d’acord. Però quina solució aporteu des del govern per solucionar el problema que tenim els regants del Baix Ter aquest estiu, si no plou?
Tots vam poder veure fa uns dies que de parlar els polítics en sabeu molt, però a l’hora d’aportar solucions …., tots baixeu el cap.
Regant emprenyat.
Benvolgut
Entenc la teva “emprenyada”. Mai es fa prou , però, s’està treballant per intentar paliar tant com sigui possible aquesta situació , des del DARP, des de l’ACA, des dels Ajuntaments, des de les comunitats,… i també s’està treballant perquè , en el finançament de les obres de millora dels recs del Baix Ter que començaran enguany es pugui donar el màxim suport públic als regants
Pia Bosch
Això es un esbós que voldria representar la presa de l’embassament del pla de Banyeres i rescloses al Riu Daró,( San Sadurní de l’Heura), que en un futur no massa llunya podria solucionar els problemes d’abastament d’aigua a tot el Baix Empordà , sense tenir de pensar si el Pasteral …… o l’administració i les dessalinitzadoras……en el cas que la voluntat de solucionar el problema de l’aigua, tingui com objectiu, prioritzar els interessos dels ciutadans i la protecció de la natura amb la potenciació dels recursos naturals.
Crec que davant de la greu situació d’amenaça per Catalunya a conseqüència de la manca d’aigua als embassaments, es de sentit comú plantejar noves infrastructures de retenció i captació d’aigües plujanes , que a l’hora permetin donar vida a la flora i la fauna en general, tenint en compte les conseqüències favorables que poden esdevenir amb el temps.
La Bisbal d’Empordà 18-4-2008 Màrius Viella 40475590 Y T/. 97264076
Temps de noves cultures
Des del moment que la societat ha de lluitar contra l’especulació , l’lexplotacio , i perquè els seus drets siguin reconeguts i respectats arreu, crec que en segle XX. i el que portem del XXI, això no ha progressat en positiu, tota vegada que el procés econòmic mostra una falsa realitat que es manifesta en que el ric cada dia es mes ric , i el pobre cada dia esta mes endeutat, això vol dir mes hipotecat, amb la gravetat de que s’ha passat dels deu anys , als trenta en qüestió de un dos anys de eufòria , manipulada per els dotze grans capitalistes que manipulen els fils del planeta, però que no fan res per apaivagar la fam.
Aquest pròleg , em porta a fer una reflexió de com evoluciona aquest nou element de vida que jo qualificaria , com a “Cicle Cultural”, ja que tant el govern com les administracions , ens volen imposar allò que ells anomenen la cultura de l’aigua , la cultura del vi, la cultura viària , la cultura social , la cultura gastronòmica , i tot un reguitzell de cultures que a mi em sembla que es poden incloure en una sola , que podria ser la cultura del sentit comú i el respecta.
Faig aquesta reflexió , impulsat per la sensació de solitud i d’impotència , en aquests moments de gran preocupació per la manca d’aigua als embassaments de Catalunya, i per les greus acusacions i opinions per part de tothom per a tothom i d’arreu; tant es així que crec que tenim mala peça al teler , quan les Associacions de veïns estan reclamant que es penalitzi a qui malgasti aigua , lo qual a mi em costa molt de definir aquest comportament, perquè una majoria de ciutadans paguen fins i tot la que no consumeixen.
En molts del meus comentaris he remarcat que soc conscient de que no estic en possessió de tota la veritat ni de tota la raó, però no m’ha d’impedir exposar el meu criteri en aquests moments , sobre el tema de l’aigua; a part de reiterar i fer alçaprem en la necessitat de que s’ha d’invertir en noves construccions per captar i retenir les aigües plujanes , voldria suggerir a les Associacions de Veïns , i a totes les institucions , que instin al govern , perquè en els nous projectes que son sobre la taula i per els futurs ,per la construcció d’habitatge protegit , igual que per les noves construccions i polígons industrials , sigui d’obligat compliment aplicar un sistema d’aprofitament de les aigües plujanes i la corresponent distribució per el consum de neteja , rec i banys.
Crec que aquest fals progrés que ha eliminat el comerç familiar afavorint en gran manera els grans espais comercials, que al meu entendre ,ja no te sentit que les plantes baixes del edificis es destinin a petits locals comercials , i que es tindria de potenciar “la nova cultura de que el seu destí fossin aparcaments “, i els soterranis destinats per a cisternes, que de ben segur el planeta ens ho agrairà, i l’economia del país també en pot sortir beneficiada.
Màrius Viella 40475590 La Bisbal 21-4-2008 T/. 972640762
Efecte Petroli
Vegetació ; Cereals ; Fam ; Pagesos i ramaders
Tinc un molt complicat dilema, perquè soc incapaç de coordinar les idees que de manera espontània em sorgeixen en escoltar, llegir o mitjançant la TV.. No se com involucrar la política amb la fam del mont , el canvi climàtic ,o amb diferents camps energètics ,com també amb els pagesos i ramaders ; de tothom es sabut que els polítics , tots lluiten per controlar tota aquesta gamma de serveis i necessitats, però que sovint s’obliden dels sectors que en comptes de produir riquesa , , requereix inversions per apaivagar la fam i la misèria per lluitar en contra de la marginació; però això de ben segur que es veurà agreujat , si no es controla amb seriositat i rigor , l’especulació del sol , i la utilització dels cereals i llegums per la producció de biocombustible, des del moment que actualment ja s’està al límit de reserves arreu, provocant un augment accelerat dels preus ,repercutint a l’economia internacional; es alarmant que això ja es produeixi només en un primer període de proves i estudis experimentals de producció i rendibilitat, i que conseqüentment ,vol dir que difícilment tingui futur , per manca de matèria prima , però que el mal ja estarà fet, per l’augment de fam i misèria que s’haurà creat..
Tothom n’és conscient de que s’han de buscar alternatives al petroli si volem neutralitzar l’escalfament del planeta, però malauradament els polítics no sempre estan a l’altura de la realitat, i això tindria de passar per la revisió de lleis que influeixen en el desenvolupament de projectes que de ben segur , podria limitar la dependència del petroli, com seria potenciar l’aprofitament del sotabosc, la poda i la tala controlada , estudiada i plantejada per una continuïtat de llarg futur , de tota la fauna forestal d’arreu .
L’ecologia , jo crec que ha de ser molt mes que posar el crit al cel perquè no s’eixampli una carretera a les Gavarres , o per la construcció de una presa al Daró per retenir l’aigua que cada dia en necessitarem mes , si volem donar un servei amb garanties als ciutadans; ecologisme vol dir entre moltes altres coses, que els boscos s’han d’estesar , respectar els plançons , i de tant en tant aclarir les plantes grosses i pelar els suros , i procurar que les heures no proliferin tal com estan fent , que estan matant el bosc.
Crec que tenim la clau per obrir moltes portes , per encarrilar un futur mes òptim , i deslligar-nos de la exclusiva dependència del petroli, creant molts llocs de treball , lluitant per la naturalesa i per el benestar de la societat , aprofitant la vegetació per produir energia , que de ben segur que tenim gent intel·ligent per poder portar endavant aquesta opinió, que se que no tothom compartirà.
S’ha de potenciar la figura del pagès i del ramader, respectant i facilitant el seus espais ,que li garanteixin el futur ,que també serà el de tots, atès que son els catedràtics i la saviesa per el sosteniment del medi ambient, si te les facilitats que en moltes ocasions els han sigut expropiades, com pot ser el tenir de lluitar amb les restriccions imposades per la CEE .
Màrius Viella 40475590 Y La Bisbal d’Empordà 15-3-2008 T/. 972640762
Sequera o manca d’aigua?
Escoltar al Sr. Nadal i al Sr. Baltasar, fent apologia de la perversa política de l’aigua de “boca”, em fa sentir menyspreat i víctima de l’especulació de unes circumstancies, “previsibles i visibles” per aquelles persones que governen mirant el futur i per els ciutadans, i que com es demostra en aquests moments, no es el cas dels diferents governs que han passat per la Generalitat de Catalunya en els últims trenta anys.
S´ha volgut viure de renda d’allò que ja estava fet i que es tenia d’haver millorat ,i que no s’ha fet en la mesura que s’ha potenciat el creixement urbanístic i demogràfic , que com resultat previsible ,provoca un augment considerable de consum , que l’administració a aprofitat per crear un monopoli atribuint-se uns drets que els ha permès imposar la seva política, tal i com es reflecteix en el rebut ho factura, que al mateix temps els consagra com a víctimes de la seva mala gestió , però que com sempre passa , el mes perjudicat es el ciutadà, que no te cap opció de recurs; (ho paga o tanquen l’aixeta).
Jo voldria que algú expliques , qui es que s’aprofita de l’aigua que jo pago (30m3),“segons el rebut”, i que no consumeixo, (8-12m3).; aquesta aigua que jo la puc considerar meva, exigeixo que es faciliti als pagesos , que son els que m’han de garantir el subministrament de la major part dels meus aliments , i no es poden deixar sense aigua; i si resulta que es l’aigua que es permet que es perdi per la manca de manteniment de les canonades , crec que entre tots tenim el dret de demanar dany i perjudicis i exigir responsabilitats, per allò que em pagat i s’ha perdut , i que ara em volen fer estalviar, i que el cànon que es reflecteix en el rebut, a de protegir.
Jo no se si la dessalinitzacio es la solució mes adient vers al futur , perquè espero tornar a veure els pantans en els nivells mes òptims , i per tant, aquestes inversions poden restar obsoletes i estacionades ; crec que s’ha de invertir en la captació i la retenció de les aigües plujanes , que es la manera de mantenir la superfície terrestre en condicions de reproducció i de rehabilitar-se o de regenerar-se , i ixo s’ha de fer amb la construcció de petits i mitjans pantans i rescloses a tots el rius i rieres d’arreu; els recursos artificials, han de ser l’alternativa als recursos naturals , en caos d’emergència; tot que aquesta situació es la que Catalunya pateix en aquests moments, i ara de forma provisional s’ha portar aigua del Ebre al Ter o d’allà on n’hi hagi, i com mes aviat millor; no podem deixar els arrossars de Pals sense aigua ni arròs i als fruiters, com tampoc el blat de moro del Baix Ter, en espera de les noves pluges; els pagesos i ramaders , son intermediaris directes entre l’economia i el benestar, i sembla que als governs de Catalunya els faci fàstic posar el cartipàs sobre la taula a Madrid. De que serveix donar recolzament al PSOE per governar Espanya, si desprès no te en compta les emergències dels catalans que fins ara han sigut espoliats dels recursos hidrics que en aquests moments ens manquen. ?.
Màrius Viella 40475590 Y La Bisbal d’Empordà 3-4-2008 Tl. 972640762