Un poema que m’agrada molt de Pere Quart parla dels infants. Us el reprodueixo tot seguit. Joan Manuel Serrat l’ha cantat arreu del món. A mi m’ha vingut al cap avui quan la meva filla més petita m’ha regalat unes joies meravelloses de roba de colors que ha fet d’amagat per mi en les darreres setmanes. (Els picarols del cor!) En l’època i el lloc (privilegiats) que ens ha tocat viure un dels millors regals que ens poden fer és un xic de temps i així aquest cap de setmana tan llarg ha estat un regal que he aprofitat entre altres coses per estar amb i pels meus fills. Deu ésser per això que avui he tingut un regal del dia de la mare. Què més es pot demanar ?

Avui és un bon dia per saludar solidàriament les mares que em llegiu. Companyes d’alegries i fatigues : les mares hem estat santificades i alhora acusades de causar els pitjors dels mals als nostres fills, per això val la pena aprofitar el dia en què la societat de consum estimula l’agraïment dels fills. No passa gaire sovint!

Infants…

La vida ran de pols i les mirades altes,
seda tèbia de neu i llot fresc a les galtes.

Infants…

Esperança i enveja, els picarols del cor;
infidels com el temps, sortosos com la sort.

O com la mort, mesquins i jugadors infants,
fraudulents i secrets, o pròdigs com soldans;

terroristes de sol i ressol als jardins,
porucs de nit deserta; impàvids assassins

de roses i libèl·lules; mercaders d’afalacs,
de dolçor viciosos i de llet embriacs.

Infants…

La voluptat furtiva del xipolleig i el fang,
insabuda promesa de l’amor de la sang!

Disfresses de tempesta, ornament del dolor,
pintura de la llàstima, marea de la por,

les llàgrimes sonores i arteres i abundants,
les armes de llur guerra civil contra els gegants.