Ja ha començat la campanya de les municipals. Pels socialistes gironins ha començat de forma prometedora: hem fet més llistes que mai, i tenim en general candidatures excel·lents. Tinc ocasió de conèixer directament moltes d’aquestes candidatures i constato que hi ha equips molt cohesionats i que hi ha entusiasme. La veritat és que ens omplim la boca parlant del desprestigi de la política, del desinterès de la ciutadania, però la preparació d’aquestes eleccions ens ha de fer pensar molt: tantes candidatures, tants homes i dones que es comprometen públicament a treballar pel bé comú, impressionen. Hi ha qui des de la política supralocal menysté, a vegades, com si fos un gènere menor, la política local i, en canvi, és la que acaba impactant de forma més immediata en la vida de la gent. La política amb majúscules és la municipal i no al contrari. El PSC ha estat sempre un partit profundament municipalista i això ho ha tingut sempre clar.

A Girona, a més de la tradicional presentació del cartell, l’inici de la campanya l’ha marcat “la Ser”, amb un debat moderat de forma excel.lent per en Ramon Iglesias. El debat va tenir interès en general. Bon nivell . La millor de lluny va ésser l’Anna Pagans, segura, concreta, i contundent quan calia, va ésser la clara vencedora. Em va agradar també la claredat de la Cristina Alzina. En Joan Oloriz va estar bé en la lletra però en la música , per mi, un xic massa “sobrat”, un xic massa irònic i suficient. A la Concepció Veray la van trair els nervis per haver arribat tard. En Carles Puigdemont, que era la novetat, estava, trobo , excessivament relaxat i un xic massa “graciós”. No va ensopegar el tó i , per això, va desaprofitar una bona oportunitat. La campanya, en tot cas, es presenta interessant que és el que convé per aconseguir el que és primordial: mobilitzar l’electorat.