Inici de la “Convenció pel futur”

 

 

Il.lusió pel futur. Gust pel debat productiu. Voluntat de renovació. Respecte pel llegat rebut. Desig d’acció transformadora. Podria escriure moltes frases del que em suscita l’acte en el que hem participat aquesta tarda més de 300 persones a Barcelona: el tret de sortida de la Convenció pel futur. Enlloc d’això reprodueixo el text que he llegit en començar l’acte . Els companys de la organització m’han fet l’encàrrec de fer la salutació inicial i la crida a la participació.

CRIDA PEL 12 DE JULIOL

Sigueu tots benvinguts i benvingudes a la trobada d’avui. Aquesta és una trobada “autoconvocada” per un grup de ciutadans i ciutadanes que fent-nos ressò d’una inquietud compartida i també d’una il·lusió i un desig compartits , hem empès l’inici d’aquesta “Convenció pel futur” .
L’objectiu és aplegar ciutadans i ciutadanes actius per parlar , discutir, imaginar conjuntament el millor futur possible per Catalunya , d’acord amb uns valors i objectius compartits . Per tant, la Convenció no és de ningú, i és de tots i totes els que ens sentim motivats a participar.
Sigueu benvinguts aquells i aquelles que heu vingut de prop i també, molt especialment aquells que veniu de lluny, del Pirineu , de les terres de Lleida, de les terres de l’Ebre, de Tarragona, de les comarques gironines .
Una salutació molt especial, també, per les persones que veniu de lluny en el temps, aquells i aquelles que fa molts dies que no participeu en una trobada de debat polític, sigueu molt benvinguts i benvingudes.
A tots, doncs, la més cordial benvinguda a la trobada d’avui que és només , que és ni més ni menys que UN INICI AMB MAJÚSCULES, un tret de sortida.
Ens agradaria que aquest fos un viatge profitós i plaent.
Com els viatges mítics , com els viatges de debò, una part molt important del seu interès rau en el propi viatge, en el propi procés , en els propis vincles que siguem capaços d’establir, i en la pròpia forma que trobem de treballar plegats.
La generació d’un nou projecte d’aquesta mena no pot ésser entès d’altra manera que com un procés , una suma de discussions i d’iniciatives al llarg del temps: és impossible que un projecte general surti d’una ment il·luminada o de cap estat major. És el debat obert , la suma d’iniciatives i d’aportacions., la formació progressiva d’un sentit comú , allò que pot fer fructificar aquesta posta al dia de nous plantejaments.
És la generació del contacte pràctic i obert, del diàleg sense apriorismes, de la lliure confrontació participativa, allò que li pot donar continguts i generar una necessària revitalització política que avui és necessària a un país que experimenta els sentiments contradictoris d’una fatiga davant dels discursos polítics tradicionals i d’una necessitat de nous plantejaments i iniciatives

Les nostres motivacions venen de lluny : una necessitat de justícia i de llibertat que té per instrument la lluita per la igualtat i que ha estat el motor del treball de les esquerres i del socialismes , en el passat , en el present i en la seva projecció de futur.

Aquest treball, aquesta lluita s’enfronta avui a noves situacions , complexes i contradictòries , i també, aquí i a tot el món, a les forces que pretenen el desplegament d’una societat basada en la primacia del diner, el consumisme obsessiu , la fragilitat dels vincles interpersonals i l’ estrès i la por que tot això genera.
A més, la reducció de la política als seus aspectes “professionals” genera desafecció i desconfiança. No és només el problema de l’abstenció electoral: el problema afecta la vitalitat dels nostres sistemes democràtics i la pròpia cohesió interna de les nostres societats, amb el risc d’una deriva cap a la disgregació social i l’anomia , i d’una evolució negativa cap a l’afebliment de la política democràtica , els replegaments insolidaris i corporatius i les exasperacions i manipulacions identitàries. Una política afeblida i aïllada a les institucions , corporativista i sense idees, tendiria a accentuar els problemes i a generar una crisis generalitzada de confiança.

Per això ens sembla urgent la revitalització democràtica i social del nostre país . En un moment de ràpida evolució vers una societat més complexa i individualitzada, que genera noves actituds personals i col·lectives, Catalunya tindrà una evolució positiva si es verifiquen a la vegada una bona acció de govern i alhora un procés polític i social que reforci els valors comuns de progrés , cohesió socials, unitat civil, solidaritat i pluralisme.

És necessari , indispensable, que els ciutadans i ciutadanes lliures i conscients del que ens juguem avui a Catalunya i al món, participem de forma intel·ligent i voluntària en definir els nostres horitzons de futur.
PER AIXÒ volem discutir sobre el present i el futur de Catalunya , sobre els seus reptes i tendències i contribuir així a l’elaboració de noves alternatives, idees i propostes pel catalanisme social i de progrés , perquè creiem que sols uns projectes progressistes col·lectius, profundament renovats i àmpliament compartits, poden donar resposta als reptes que tenim davant.
AMB LA CONVOCATÒRIA DE LA CONVENCIÓ PEL FUTUR, ens proposem un doble objectiu : l’elaboració de nous continguts i propostes que sorgeixin de les diverses aportacions i d’un debat de fons
; però també el propi debat col·lectiu és un objectiu en sí mateix, com a dinamitzador de contactes, intercanvis, idees, iniciatives i participació .

Ens adrecem a tota aquells i aquelles que comparteixen una voluntat de renovació del socialisme i de l’esquerra; de recerca de noves respostes progressistes al servei de l’autogovern de Catalunya, de la reforma federal d’Espanya i de la construcció de l’Europa política; de participació en noves formes de debat i d’acció per renovar la política.

Perquè ara?
Amb la constitució del govern d’Entesa s’ha obert una nova etapa, amb nous reptes i noves oportunitats. El Consell executiu ha iniciat la seva acció amb esperit i amb objectius renovats , seguint en bona mesura les línies que s’havia fixat l’anterior govern tripartit , en una situació més estable i de major coordinació. És una nova i gran ocasió.

Però no val a badar: seria un error que les forces del govern, i en primer lloc, la socialista pensessin que n’hi haurà prou amb una acció governamentalment eficient. Cal, a més, impulsar noves dinàmiques polítiques a la societat.

Tenim, doncs , dos reptes:

Governar Catalunya durant un període prolongat i estable

Consolidar, enfortir i dinamitzar la majoria de progrés dins la societat catalana.

La revitalització de la política

Creiem que hem de lluitar contra la visió exclusivament professional de la política , contra les elements de corporativisme , de concentració de la política en unes poques mans.

No es tracta només de la superació de la distància entre governants i governats, sinó de com cal plantejar la participació democràtica en la nova societat de la innovació i el coneixement, que requereix innovacions fortes en un moment de grans canvis socials.

El repte implica pensar i dur a terme noves iniciatives que permetin un major dinamisme social , polític i cultural de les esquerres a Catalunya i , en primer terme, del socialisme català .

Es tracta de plantejar-se com a objectiu prioritari la renovació del pensament, els projectes i la pràctica del socialismes i de les esquerres a Catalunya durant el període que preveiem llarg, de l’acció de govern de l’entesa i amb sinergia amb ella.

Des de la societat i la política ciutadana, no institucional , es tracta d’agregar ciutadans i ciutadanes actius per parlar, debatre, imaginar el millor futur possible, d’acord amb els nostres valors i objectius, i engegar una acció coherent sobre la base de projectes compartits i participatius. Es tracta de parlar i de discutir obertament amb temps i de forma aprofundida.

Cal emprendre noves iniciatives que s’obrin a totes aquelles persones i grups que volen fer política amb sentit i dins la societat (entre els joves, les empreses i associacions, als sindicats , a les universitats al món professional i cultural) amb la confiança que deriva d’unes motivacions generoses, una lectura intel·ligent de la realitat , un projecte i unes idees de futur, i unes modalitats de fer política que no volen ni poden passar sols per les institucions.

Una nova etapa del catalanisme

Ens cal un replantejament del catalanisme en tant que programa transversal de la pràctica totalitat de les forces democràtiques i impulsor principal del món social i cultural del país. L’actual sensació de “crisi” coincideix amb l’aprovació del millor estatut d’autonomia que la Catalunya contemporània ha obtingut. Això no té un caràcter negatiu sinó que planteja noves qüestions i obre noves possibilitats. A l’actual sentiment col·lectiu hi ha contribuït diversos factors: la fatiga produïda per la negociació estatutària, l’ambigüitat pujolista de mes de dues dècades, l’ús creixent , instrumental i competitiu de la qüestió identitària per part dels diferents nacionalismes,…

El desenllaç de tot plegat dependrà d’allò que succeeixi ( i per tant en bona mesura d’allò que fem) en els propers temps, especialment en el camp dels replantejaments generals que acabin dibuixant-se en el terreny social, cultural i polític a Catalunya.


El paper del socialisme

Els i les socialistes tenim un paper important a jugar en aquest procés, com a força principal de la majoria. Hem de ser els màxims impulsors d’un procés que lligui i amplií la majoria de govern, en el ben entès que unir i mobilitzar no significa hegemonitzar i homogeneïtzar i que l’Entesa és, per definició , un projecte de govern i de reformes compartit des de la diversitat i la independència de cada un dels seus components polítics i socials.

La força propulsiva del socialisme català té avui aquest repte principal. És important que les urgències del moment no l’apartin de la tasca de renovar els seus plantejaments generals, la seva visió de futur, el seu model de país , la seva acció.

El PSC ha de saber fer , sense precipitacions i amb fermesa, un nou pas endavant. Ha d’aprofundir i concretar la seva visió de futur : renovar la seva concepció socialista, catalanista i europeista i donar una nova dinàmica al debat democràtic modernitzant els seus mètodes d’acció.

Ha de saber crear una nova dinàmica i cal que la opinió pública la vegi, en sigui conscient, visualitzi gestos i actuacions significatius. Això significa insuflar nova substància al projecte socialista: desenvolupar noves idees i propostes, elaborar i popularitzar un nou relat capaç de motivar i organitzar les noves generacions socialistes i combatre l’abstenció.

Algunes d’aquestes línees ja estan endegades en el socialisme català i la consciència que cal emprendre-les és pràcticament unànime. Cal donar les passes necessàries i l’únic risc seria esperar massa.

Us reiterem , doncs., la més cordial i calorosa benvinguda . La vostra presència és el que dona sentit a aquest acte. Ben segur que quan acabem aquest procés serem molts més i pel camí haurem enriquit un xic la nostra capacitat de llegir la realitat i sobretot la nostra esperança de modificar-la, d’influir-hi.

A aquells que ens miren de lluny i ens diuen que amb aquesta Convenció repetim ( fem un “revival”) el passat , els convidem a participar i els recordem allò tant antic (que deia Heràclit) “No ens podem banyar dues vegades en el mateix riu” . El món i la vida flueixen (i a quina velocitat¡¡¡ , en aquest temps en què vivim) i tot i que reivindiquem tots els precedents de iniciatives de participació àmplia, reivindiquem també el dret , la capacitat i la il·lusió i la seva aplicació al moment actual , irrepetible com tots, el d’ara, el de la Catalunya del 2007.

Als que creuen veure-hi conxorxes i conspiracions ens sap greu dir-los que els decebrem: la única ambició , que com va dir Raimon Obiols fa molt pocs dies , és una ambició enorme, agosarada, és la de influir en les idees , en la visió del món i en la capacitat de creure en la nostra força col.lectiva transformadora.

Als que sorneguerament ens diuen que amb aquest negoci “Ens farem més savis que rics” , els dic que aquesta és justament la nostra intenció , perquè creiem que fer-nos més savis és justament la única forma d’enriquir-nos, de veritat.

No me’n puc estar d’acabar aquesta salutació amb les paraules d’un poeta, no per conegudes, no per repetides , menys inspiradores:

Miquel Martí i Pol

(A primer llibre de Bloomsbury)

No tot és desar somnis pels calaixos

rodejats d’enemics o bé d’objectes

que subtilment i astuta ens empresonen

Perquè viure és combatre la peresa

de cada instant i restablir la fonda

dimensió de tota cosa dita,

podem amb cada gest guanyar nous àmbits

i amb cada mot acrèixer l’esperança.

Serem allò que vulguem ser.

Pels vidres

del ponent encrespat, la llum esclata.

4 thoughts on “Inici de la “Convenció pel futur”

  1. Hola Pia,
    Em va saber greu no poder assistir al tret d’inici de la Convenció pel Futur. Ja m’han informat que va anar molt bé i espero en la següent sessió poder assistir-hi. Les diferents ponències ens serviran molt per la nova estratègia del PSC al Baix Montseny. Hem de fer arribar a la gent aquest missatge engrescador, sobretot als sectors més progressistes de la nostra societat. Una abraçada a totes i a tots i fins la propera.
    Jordi

  2. Comparteixo la necessitat d’una iniciativa com la de convenció pel futur per valorar la situació de la politica en aquests inicis de segle, però no deixa de preocuparme una tendencia a centrar els debats en una posició transversal de la política, en termes futbolístics suposaria que el joc es realitza majoritàriament al mig del camp, i em sembla que moltes vegades, potser masa sovint s’oblida que som un partit d’esquerres. Segurament com molt bé diu DSK a França hem d’abandonar les nostres lectures del passat, on no trobem respostes pels problemes i necessitats del present, però no hem d’oblidar quina és la nostra part del camp i en quina porteria hem de marcar gols. L’empat no ens serveix. Enhorabona i endavant

  3. Benvolguts
    Perdoneu perquè he estat uns dies fora i no he pogut editar i anar contestant els vostres comentaris, que agraeixo. Ho faig ara en una única nota. Començo pel darrer. Estic d’acord amb l’amic Lluis Gamell amb què no hem d’oblidar mai quina és la nostra part del camp. Em sembla que pel que fa ala “Convenció” no tenim aquest risc, però sempre és bo recordar-ho. Estic també d’acord amb Jordi Arenas , que cal difondre i estimular la participació als debats de la “Convenció” de forma el més àmplia possible.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *