Rellegia aquests dies el gran llibre sobre “La Catedral de Girona” que van publicar l’editorial Lunwerg i l’Ajuntament de Girona, amb text de Joaquim Nadal, amb la col.laboració de Pere Freixes, Montserrat Jimenez, Josep M. Nolla, l’enyorat Gabriel Roura, Marc Sureda, Jordi Sagrera i Joan Boadas, i amb fotografies de Josep M. Oliveras.  Ho feia, motivada, en gran part, per la lectura del llibre del Dr.Manuel Castiñeiras sobre “El Tapís de la creació“, presentat aquesta darrera setmana. El llibre, que us recomano vivament, comença així: “El Brodat de la Creació de la catedral de Girona és una de les obres més enigmàtiques del romànic europeu” (…)” i més endavant diu “Catalunya posseïa, a la segona meitat del segle XI -període més que probable per a la producció del Brodat- importants centres d’ensenyament, estudi i iluminació, on es podrien haver trobat els models i les idees per desenvolupar el complex programa iconogràfic que presenta aquesta peça”   També pel cartell de Fires d’aquest any del gran artista saltenc Joan Mateu, que fet des d’un punt de vista totalment diferent, té ,també, com a tema la nostra catedral. Dues novetats d’aquesta setmana, doncs, ens han recordat l’ atractiu, la potència icònica de la Seu de Girona.

A vegades em sembla que , de tan acostumats com estem a tenir-la sempre a prop, no la valorem com caldria. De fet, en el nostre programa electoral a les darreres eleccions municipals portàvem un seguit de propostes per valoritzar encara més aquest element cabdal del nostre patrimoni.

M’agrada aquí reproduir la cita de Pierre Vilar recolllida per Quim Nadal “Sempre m’ha semblat que l’original grandesa de les catedrals de Girona i Barcelona, i el joc de voltes de santa Maria del Mar  no eren situades al seu just nivell ni per les històries generals, ni pels especialistes del gòtic, ni tan sols per les guies banals“. Jo hi afegeixo que potser tampoc pels propis gironins, en el cas de la nostra catedral.  Treballarem per que en el futur es pugui corregir aquesta tendència.