La igualtat de gènere a les universitats catalanes

La setmana passada va tenir lloc una sessió excepcional de la Comissió parlamentària dels drets de les dones (cliqueu per obtenir la transcripció) en que varen comparèixer Esther Giménez-Salinas, rectora de la Universitat Ramon Llull i presidenta de la Comissió Dona i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya; Josep Joan Moreso, rector de la Universitat Pompeu Fabra i vicepresident de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques; Josep Samitier, rector en funcions de la Universitat de Barcelona; Anna Cros, vicerectora de Relacions Institucionals i comissionada per a Polítiques de Gènere de la Universitat Autònoma de Barcelona; Marisol Marqués, vicerectora de la Universitat Politècnica de Catalunya; Josepa Bru, directora del Pla d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones de la Universitat de Girona; Joan Viñas, rector de la Universitat de Lleida; Imma Pastor, delegada del rector i directora de l’Observatori de la Igualtat de la Universitat Rovira i Virgili; Imma Tubella, rectora de la Universitat Oberta de Catalunya; Assumpta Fargas, rectora de la Universitat de Vic; Josep Argemí, rector de la Universitat Internacional de Catalunya, i Ferran Porta, vicerector de Recerca de la Universitat Abat Oliba CEU. Tots ells i elles varen venir a explicar-nos els diversos Plans d’igualtat de les universitats catalanes.

Han passat gairebé 100 anys des que el 1910 es va permetre a les dones matricular-se a la universitat. En aquests anys i especialment a partir dels anys 70 la situació ha evolucionat d’una forma espectacular en favor de les dones, però encara continua existint allò que Esther Giménez-Salinas va anomenar l‘”Efecte tisora“: a mesura que es puja en l’escala de la jerarquia universitària el percentatge de dones va disminuint progressivament. Així, per exemple, sobre un 56% de dones alumnes, només un 16% són catedràtiques. Els i les representants de les universitats ens varen detallar els seus “Plans d’igualtat” per lluitar contra aquesta realitat que es resisteix a canviar. Tota la sessió va tenir molt interès. Jo us esmento només una cita que el restor de la UPF, Josep Joan Moreso va fer de Amanda Sinclair, (una acadèmica australiana, que treballa sobre la ética al món dels negocis), que descriu per quin estadis passa el treball per millorar la igualtat a la universitat. Deia Moreso, citant Sinclair: “Primer es nega la desigualtat, després es reconeix que existeix i es diu que hi ha normes que la propicien, després es comencen a prendre mesures per millorar la situació i al final es reconeix que l’exclusió de les dones és un símptoma d’una situació de fons més greu”. Si trobeu el tema interessant només heu de fer que endinsar-vos a la transcripció de la sessió.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *