Us convido a llegir un article que va publicar ahir l’Assumpció Vila al Diari de Girona . No es pot afegir res al que ella ha escrit: ho diu tot amb la major senzillesa. Us en reprodueixo una part i us animo a llegir-lo sencer clicant aquí.

” (…) Tot parlant li vaig comentar que algunes dones tenien encara el taller de modista, de brodadora i que també havia conegut una pantalonera i una planxadora. El bo d´en Joan em va comentar que quan parlaven d´oficis tradicionals, lamentablement, no es pensava en les dones. I així ens va. Si una guia editada amb diners públics, amb diners d´un pressupost al qual també contribuïm amb el nostre treball remunerat, no mereix que s´esmenti el treball artesà o l´ofici de cap dona, malament.
No conec cap pagès que tingui una dona que no sigui pagesa, ans al contrari, en moltes cases de pagès qui porta l´hisenda és la dona i l´home se´n va a treballar fora. La cria de l´aviram, l´hort, l´engreix dels porcs, la matança, anar a vendre a mercat, són feines que fan les dones. L´Angelina Badia de cal cadirer del Pont Major encara té el cosidor especial amb el seu reposapeus i canal per als rodets i les agulles, on temps enrere s´asseien més de set modistes a treballar i d´on podia sortir tot l´aixovar d´una núvia. Tant ella com la Conxita Caixàs de Sarrià ensenyen a tallar, a fer una vora, un repunt o cosir una cremallera si convé. La Fina de can Font broda camises, llençols, tovalloles, mocadors tant a mà com a màquina. La Cinta de ca l´Alemany tant està al darrere del taulell de la carnisseria com dins de l´obrador, on prepara els canelons, croquetes, mandonguilles i plats per emportar. L´Emília Cristina fa buquets per a noces i tota mena de rams per regal. A ca la Quitèria de Girona generacions de noies varen aprendre a fer mitja, habilitat que encara ara s´ensenya a les botigues de venda de llanes. L´artista Dolors Bosch pinta a mà uns mocadors i fulards que són únics. Hi ha dones que es dediquen a la restauració de mobles. Molts homes es tallen els cabells i la barba en perruqueries femenines, després que la major part de les barberies desapareguessin. Les peces de roba més delicades es porten a rentar i planxar a les tintoreries, regentades en la seva majoria per dones…
Les dones portem l´ad­minis­tra­ció tant d´empreses com de la funció pública, la nostra feina està al servei de les persones, l´en­senyament, la sanitat, proveïm de béns i aliments la família i la llar, estem presents en gairebé totes les professions i en tots els sectors econòmics. Els oficis de dones són ben visibles, útils per a tothom, tant per als homes com per a les dones. Cal tenir-ho present i fer l´esforç, quan s´edita un llibre o una guia, sobretot si prové d´un organisme oficial, de pensar-hi, a vegades restant en espectacularitat o singularitat, però guanyant en equitat.”

Assumpció Vila és regidora del grup municipal del PSC a l´Ajuntament de Sarrià de Ter