La llei catalana contra la violència masclista
Una de les grans notícies de la setmana al Parlament ha estat l’aprovació , per unanimitat, de la llei catalana contra la violència masclista. Estranyament, els mitjans de comunicació li han dedicat un espai molt reduït, en relació a la seva transcendència. Tal com explica la web del Parlament el Projecte parteix de la premissa que els drets de les dones són drets humans i que la violència masclista és una greu vulneració d’aquests drets i un impediment perquè les dones puguin assolir la plena ciutadania, l’autonomia i la llibertat. El text defineix les diferents formes de violència masclista i els àmbits en què es pot produir, i estableix els principis que han d’orientar les intervencions dels poders públics per eradicar aquesta violència de manera integral i transversal, i amb el compromís de garantir el tractament adequat i efectiu del dret de les dones a no ser discriminades i a viure amb autonomia i llibertat. El Projecte recull, entre altres, el dret de les dones a accedir a l’assistència jurídica i a percebre la renda mínima d’inserció i els ajuts escolars tenint en compte exclusivament els seus ingressos i les seves rendes individuals, recull el dret d’accés a l’habitatge i d’ocupació per a les dones víctimes d’aquesta violència, i constitueix un fons de garantia de pensions i prestacions per cobrir l’impagament de pensions alimentàries i compensatòries, que operarà amb caràcter de bestreta.
És cert que les lleis, per sí soles, no modifiquen la realitat de manera immediata, però són instruments que empenyen en el mig i llarg termini a la millora social, en aquest cas en relació a un dels fenòmens més tràgics que es donen en la nostra societat, que acaba amb la vida de tantes dones cada any.
Hi va haver moltes dones que varen voler esser presents al Parlament per viure en directe aquest moment de culminació d’un treball de molt temps. Hi ha fotografies diverses que així ho recullen. Per mostra , la que us reprodueixo de un grup de companyes socialistes amb la Mila Arcarons, la nostra ponent de la llei.
Si de veritat volem erradicar la violència i criminalitat de l’home cap a la dona i criatures s’ha d’aplicar la llei terrorista o anti-terrorista, dígali com vulguis, doncs son crims a la humanitat, i prou de parlar de “violència doméstica o de gèner”. S’aplica la llei als crims polítics i als que maten a dones i criatures no? ¿On és la diferència? ¿És que dones i criatures son víctimes i crims menors? ¿Com s’enten?
Si es parla d’accedir a l’assistència jurídica ¿de quins serveis s’està parlant? ¿Hi ha alguna llei per al criminal? ¿Quina? Obligar a respectar 200 metres de distància? ¿Quina ridiculesa és aquesta?
Està més protegit el criminal que la que ja d’entrada diuen víctima, del contrari no seria víctima. Víctima la dona i víctima els fills, així, víctima la humanitat. Crims a la humanitat.
Ja vaig dir-ho fa poc en una conferència sobre aquest tema que encara diuen “violència de gènere o domèstica” i ho vinc dient sempre i de fa anys i anys; fins que no es tallin les màns i les seves parts sexuals als criminals i violadors (és el mateix) no hi ha solució. Al tercer criminal violador que se li apliqués aquesta llei dubto que molts “homes” continuessin matan i violant.
Però segueixen i seguiràn, perquè ni se’ls castiga ni se’ls imposa cap llei criminal. Així de fàcil. Este’m fartes de veure com jutges, tant homes com dones, perdonen al criminal “perquè estava nerviós o té les seves facultats alterades” I mentres tant continuem morint en vida o morint del tot.
Recordo als anys setantes moltes pintades a les parets dels carrers de les feministes on deien: “Dona violada home castrat” ¿S’ha aplicat aquesta llei? Mai. A E.U. ara començen a posar una injecció que els provoca impotència, però es torna si no es té una continuitat ¿Quan val això? ¿Quants diners es gastaràn? S’estàn demanant més atencions pels violadors i criminals que per a les persones, en tot.
És un tema molt llarg, però si serveix d’alguna cosa des d’aqui demano a les dones que estàn tan orgulloses de ser en lloc de responsabilitat política, tant d’esquerres com de dretes, que es demani la llei criminal per violadors i criminals, i cap més mirament.
I és evident, protecció absoluta per a la dona i les criatures, perquè d’aquesta llei depend el futur de la humanitat. Però si s’apliqués la llei criminal cap dona necessitaria de tanta protecció.
I no oblide’m, que aquests crims i violacions no son de persones de baix nivell cultural, ( i encara que així fos) que les dones de més alt nivell econòmic polític i social ( que també son moltes) callen per por al seu propi marit, a l’entorn i al què diràn, justament, perquè continuem en una societat hipòcrita i criminal.
Repeteixo, o s’aplica la llei criminal als criminals, o tot això és posar pegots i perdre el temps mentre cada dia dones i criatures va caient.
I som els responsables. No siguem cómplices dels criminals si és cert que intentem crear un món millor.
Salutacions
Eva Huarte
Eva
Gràcies pel comentari. Em sembla que tens moltes ganes d’arreglar el problema, i les comparteixo. No estic d’acord en absolut, amb el mètode que proposes. Els problemes complexes difícilment s’arreglen amb solucions simples.
Pia
El codi penal espanyol fa pena: només es pot estar a la presó tres anys, si tens més de setanta anys no pots anar a la presó… Ja només falta que encatifin les cel·les.
La violència masclista, junt amb la pederàstia, és, després de l’assassinat -o al mateix nivell-, el crim més execrable.
Proposo que es reimplanti la cadena perpètua i s’apliqui en els casos de violència domèstica amb reincidència. Si més no, aquest ja no hi tornarà.
M’alegra molt el comentari d’Anselm Quixal, i ho celebro doblement al ser un senyor, i així aprofito per afegir a la meva “simple solució” que no hem de ser les dones qui lluitin per aquest tema “complexe” sino tots, homes i dones, fins i tot més els homes que segueixen tenint el veritable poder, i la majoría d’homes intel.ligents amb un mínim de sensatesa dignitat humanitat i sensibilitat estàn farts d’aquests homes violents i criminals que fan que la majoria de dones siguin en contra de la majoria d’homes, i no els representen, justament.
Ens ho diu ben clar Anselm, als criminals són al carrer als dos dies.
Suposo que no cal afegir una llista de casos reals, és de domini públic.
Gràcies Anselm.
@ Pia: Justament, Pia, ja ho deia Einstein, quan més difícil és una situació més senzilla ha de ser la solució. D’altre manera, és així com s’està fent un tema “simple” perquè no es veu solució. Com sembla que tampoc la tenen les guerres…
No dubtis, Pia, de que tinc moltes ganes d’arreglar el problema, com milións i milións de dones i criatures, com milións i milións de familiars de dones i criatures que ja no poden lluitar com nosaltres. I com milións i milións d’homes, d’éssers vius, farts de viure en un món tant criminal i no poder fer més que queixar-nos, i fins i tot, de vegades, ens miren malament com si nosaltres fóssim els terroristes.
Repeteixo la meva pregunta ¿quina diferència hi ha entre les dones i criatures innocénts i indefensses que son mortes indiscriminadament per homes que utilitzen les armes en nom de no se sap què?
Democràcia? ¿És aquesta la solució “simple” al complexe problema?
Doncs apliquem-lo.
Lamento que no estiguis “d’acord en absolut” amb el métode que proposo. ¿Quin seria el teu?
Agraïda per la teva resposta
Eva
Salutacions de nou, Pia;
m’entristeix veure com al cap del temps, aquest bloc que toca el tema de la violència masclista anunciant nou departament polític i mesures de solució no tingui més moviment. ¿Hi ha noves propostes? S’ha solucionat alguna cosa en aquest temps? No, però han continuat morint dones i criatures en mans d’homes criminals. ¿Quàntes van morir l’any passat? Seixanta? Potser no son soficients com per alarmar.se i prendre una determinació. Així les dones denuncien i moren igualment, els homes, la gran majoria, callats.
Ara vull explicar-te una petita història més. Una dona innocent de només 18 anys, amb una mare i més germanes, educada en un col.legi de monges es va veure obligada a casar-se amb un noi del que era enamorada i de qui va quedar embarassada. La poderosa familia del noi va obligar.los a casar-se per a evitar un “escàndol social”, parlem de la España franquista capitalaista, clar.
Al cap de pocs anys amb una preciosa criatura en braços la noia va haver de marxar del seu domicili conjugal per les pallisses i borratxeres del seu marit. Els pares poderosos d’aquest, van manipular tot per a prendre la criatura “guardia y custodia” dels braços de la noia de llavors 23 anys. Sense diners i amb una lluita encarnizada mare i fill van quedar separats. No existia el divorci, i aquesta noia va enfrontar-se a tots els ministres i poderosos criminals lluitant pels drets d’ella i principalment del seu fill. El marit va estar a presó per la denúncia de la noia, la familia mai li va perdonar i van jurar-se que li farien la vida impossible. La cual cosa han aconsseguit veient els fracasos de la seva absurda lluita en defenssa dels drets de criatures i mares… és aquí on som.
Així van dir d’ella que era adúltera i la més dolenta del món, intentant així justiificar el fet de treura.li la criatura i deixar.la al carrer sense diners. La dona sempre és la dolenta de fa 20 segles.
Aquesta mare destrossada ha lluitat, com tantes, tota la vida contra el masclisme i l’injustícia, sigui qui sigui el nivell social del maltractador.
I ara vull fer la pregunta que es fa aquesta noia que avui dia és una dona gran cansada de lluites i fracasos, ¿sabeu qui és el pitjor enemic d’aquesta lluita de dones contra els criminals? Les mateixes dones, les que pululen al voltant d’un cognom important, de gent que repressenta diners i poder, i que creuen cegament en ells atacant a la dona i mare…
Fa un temps es va proposar de publicar en els medis d’informació una llista amb els noms dels homes maltratadors. Vaig pensar que era una bona mesura, però no es va portar a terme. Potser la llista seria molt llarga i alteraría l’economía del país…
Així que proposo de nou aquest medi avia’m si les dones que estàn al costat dels maltractadors van amb ells a presó, com un delicte més.
Avia’m si d’una vegada es pren aquest tema seriosament.
Sí, senyora Pia Bosch, a aquestes altures de la vida, les dones que han estat víctimes de maltractaments i han sobreviscut i segueixen lluitant per a que hi hagi una llei que eviti per sempre l’actitud d’homes criminals, han de lluitar contra les dones que es posen a favor dell maltractador, conscients o inconscients. ¿Potser se senten protegides pel més poderós encara que sigui criminal?
De nou convido a tots els homes dignes a manifestar-se i proposar una llei radical, son ells, senyora Pia Bosch, els que s’han de manifestar i procurar una solució, doncs ja veiem com, les dones, continuem sense tenir el més mínim poder. Pitjor, deseguida prejutjen i diuen que son dones “tarades” o “feministes” o “ressentides”… tot això és el que aconsseguim les dones si no estem de part dels criminals.
Per això torno a demanar.li que vostè, si pot, faci alguna cosa que mogui els ciments d’aquesta societat indescriptible.
Salutacions cordials
Hola Eva
Entenc que sovint hi ha raons per la desesperació i que en la lluita pels drets de les dones fem dos passos endavant i un enrere. Però el camí sempre serà la lluita col.lectiva i així hem anat avançant i seguirem avançant. No en tinc cap dubte.
Totalment d’ acord amb tu que cal aliar-se amb els homes defensors de la llibertat i la igualtat, que són molts, en aquesta lluita per la millora de tota la societat. Per molt que els fracassos siguin molt i molt dolorosos, hem d’ésser capaços de veure que hem avançat molt i que aquest és un camí sense volta enrere.
Ànims
Una abraçada solidària.
Pia Bosch
Gràcies per la teva resposta, Pia, però, cada vegada que ens fan saber d’un home que ha matat a “la seva” dona, com ens van fer saber el dia del meu últim comentari, sento que estem en el punt zero de tot, sense comptar les dones i criatures que els soldats maten cada dia “en nom de la democràcia” o en nom de no sé quina ordre oficial, mentre nosaltres parlem i diem que avançem… ja son dues dones aquest any, i del que estic convençuda és que s’acabarà l’any dient com sempre que son 60 o 70, més que en actes de terrorisme polític. I aquesta radera víctima, com tantes, l’havia denunciat dúes vegades. ¿De què li va servir?
D’aquí la meva insistència en què el fet de denunciar, no serveix absolutament de res, perquè no hi ha càstic ni llei.
El crim i maltractament de l’home va més enllà de la paraula “domèstica” o “masclista”, i tots som una mica culpables.. i víctimes. Molts homes se suiciden després del crim, així que la llei hauria d’anar més enllà.
No som les dones que ens hem d’aliar amb els homes defenssors de la llibertat i justícia, com dius, sino els homes amb nosaltres.
Una curiositat, ¿en el teu departament hi ha alguna dona que hagi estat maltractada?
Insisteixo en què no es pren prou seriosament, perquè en aquesta societat sembla que la única cosa seriosa siguin els diners.
Tot el que ens diuen a les dones és “denuncía” ¿ I què? Ja veiem els resultats.
Dius que en aquest tema “es fa un pas endevant i dos enrera” i tot seguit dius “hem avançat molt” ¿no et sembla contradictori?
No tingueu por en fer una llei dura, res de “campanyes solidàries” que no son més que pèrdua de diners en maquillatge, una llei digne, estricta. Si per una pallissa d’un home a un altre sortint d’una discoteca estàn anys a presó i surt el seu nom en tots els medis de comunicació, ¿per què, per una pallissa a una dona estàn al carrer i no es diu res més d’ells? ¿Per què no es publiquen els noms de tots els maltractadors denunciats dia a dia?
Vosaltres, les dones de poder, heu d’inssistir als homes de poder dia a dia i fer una llei entre totes/tots.
Però, de veritat, crec que això només s’acabarà quan l’home canvii la seva manera de pensar, respectant la vida com lo més sagrat, perquè és la única cosa que tením, i homes i dones som portadors/es d’aquesta vida, sols que la dona ho pateix en el seu cos i a l’ànima durant tota la vida. Com diu Jorge Wassenberg “Si dessaparegués l’home no passaria res, si desaparegués la dona l’espècie animal s’extingiria”. I com deia Albert Einstein; “l’home canvía la seva manera de pensar o té els dies comptats”.
Aquests son els homes savis que els menys savis han d’escoltar.
L’home actúa convençut de ser el déu que ell mateix ha inventat i es dona aquesta llibertat de destroçar la vida i els seus recursos naturals, intentant així mostrar-se la seva “poténcia” i “domini” de la vida, prenent la dona com a repreessentant d’aquesta vida, que ho és.
L’home necessita una bona lliçó d’humilitat, i d’això, devant l’impotència i incapacitat de nosaltres les dones en lluita o submisió durant tants segles, crec que s’encarregarà la pròpia vida i les seves lleis universals, justament les que l’home està destruint intentant superar. ¿Per què? ¿on vol anar? ¿Què vol experimentar per l’espai i més enllà si és incapaç de respectar la vida a casa seva, en el seu planeta?
Gràcies per la teva atenció, Pia, ànims a vosaltres també.
Abraçada solidària.
Eva Huarte
Adjunto aquesta plana de quan el senyor àsqual maragall era president de la generalitat i per a sortir de la seva irresponssabil.litat amb la desgràcia del barri del carmel va dir una cosa tan indigna com “El govern se sent com una dona maltractada”. La majoria de dones “socialistes” amb les que vaig parlar li perdonaven “el petit error”, si han conssentit un error tan gran d’un president de la generalitat de catalunya ¿quina llei esperem?
“Dos pases endavant un enrere” deies, (no al revés)
Per part meva vaig enviar cartes a tots els diaris i fer tertúlies on vaig sortir mal parada per la majoria de dones, (el que deia), només El Punt diari la va publicar.
Aquí hi ha una síntesi, amb aquest enllaç de vilaweb, (espero que vagi bé)
Salut!
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=-1030484