Divendres passat, en un matí de tardor lluminós, el president de la Generalitat i la consellera de Salut, acompanyats de l’alcaldessa de Salt, del president de l’IAS i d’altres autoritats i responsables dels serveis sanitaris gironins, varen inaugurar l’edifici de La República del parc hospitalari Martí i Julià de Salt, on s’ubica ara un dels millors serveis sociosanitaris de les comarques gironines. La satisfacció de tots els assistents era palpable. Hi havia emoció en les paraules dels oradors i en les mirades de molts dels presents, entre els quals es trobaven alguns dels i de les millors professionals especialistes en demències de les nostres comarques. La qualitat arquitectònica de l’edifici, la seva funcionalitat, lluminositat, la seva adaptació a les característiques de l’entorn físic són tan evidents que no varen caldre gaires explicacions per als visitants. Especialment si s’havia conegut l’anterior edifici, modèlic en el moment que va ésser creat, però totalment inadequat per als criteris actuals d’atenció sanitària. Havia estat l’únic projecte, entre tots els que va projectar per al manicomi de Salt la Generalitat republicana, que es va dur terme durant l’època de la República, el 1933, i d’aquí el seu nom, que s’ha conservat. La inauguració de la setmana passada era la del nou edifici i el nou servei, però simbòlicament era molt més per a molts dels assistents: era la finalització del procés de transformació de l’antic hospital psiquiàtric de Salt, el que havia estat, en les seves èpoques més fosques i dures, el manicomio provincial, a l’actual parc hospitalari Martí i Julià, i el primer esglaó cap a l’obertura definitiva del parc a la ciutadania. Aquest pas ha suposat una millora substancial de la qualitat de vida dels malalts, i de les seves famílies, i els professionals treballen ara, per descomptat, en unes condicions incomparablement millors. Però potser el canvi més rellevant ha estat l’impacte en la percepció social de la malaltia mental. La integració de la salut mental en l’atenció sanitària general, allò que la consellera Geli resumeix sempre dient: «Els malalts mentals entren per la mateixa porta que la resta de pacients», és segurament el canvi més revolucionari. Ha plogut molt des dels temps en què «portar algú a Salt» es podia dir amb to pejoratiu. Entremig hi ha hagut molt treball de molts professionals, i també molta voluntat política, per convertir aquesta frase en una relíquia que els nostres fills, per sort, ara no entendrien. Diem sovint que la dignitat d’una societat es pot mesurar pel tractament que dóna als seus membres més vulnerables, més febles. Si aneu a passejar pel parc hospitalari de Salt ho podreu mesurar vosaltres mateixos.