L’hivern d’enguany és un d’aquells que recordarem. Les notícies que arriben de molts dels països que són, des de fa molts anys, fars dels millors valors de la humanitat: democràcia, drets humans, imperi de la llei, … són ben poc encoratjadores. Hem vist amb vergonya com la Unió Europea ha deixat que, a les seves portes, milers de refugiats patissin els rigors d’aquest hivern en condicions infrahumanes; els ciutadans dels Estats Units han escollit un líder que avergonyeix els demòcrates de tot el món,… Són temps ben poc propicis per l’esperança. Mals temps per la lírica, com deia la cançó.

Però la reacció sempre arriba. Als carrers de les ciutats nordamericanes fa dies. Avui a casa nostra: Casa nostra, Casa vostra.

Per això m’agrada avui recordar una de les cançons de Tom Waits que més m’agraden: No es pot aturar la primavera…

You can never hold back spring
You can be sure that I will never
Stop believing
The blushing rose will climb
Spring ahead or fall behind
Winter dreams the same dream
Every time

You can never hold back spring
Even though you’ve lost your way
The world keeps dreaming of spring

So close your eyes
Open you heart
To one who’s dreaming of you
You can never hold back spring
Baby

Remember everything that spring
Can bring
You can never hold back spring