Dijous passat a Girona el Col.lectiu de dones per la igualtat de Girona va organitzar a Girona la presentació del llibre de Dolors Renau “La voz pública de las mujeres“. Des del Col.lectiu em varen demanar que em fes càrrec d’aquesta presentació, i això em va donar ocasió de comentar extensament i en públic aquest excelent assaig de la Maria Dolors, i, tot parlant del llibre, fer-li a ella un  reconeixement  per la seva feina infatigable per la igualtat. Varem passar una molt bona estona, la Dolors i jo, i crec que també el públic que ens acompanyava, perquè, generosa com és, ella ens va regalar algunes de les seves reflexions, planeres i profundes alhora. Especialment interessants varen esser les respostes a preguntes del públic, força nombrós, que va assistir a l’acte. Si no coneixeu el llibre us el recomano vivament. Una de les seves tesis principals és que, més enllà del sofriment inevitable (malaltia, vellesa, mort, decrepitud,…) es produeix al món molt sofriment evitable, que es veuria alleugerit si la veu de les dones tingués un major pes en els espais de decisió política del món. Es tracta d’un llibre de reflexió, però alhora és un llibre que convida a l’acció. Ens convida a no rendir-nos. Ens convida a pensar i a debatre i a parlar i a fer present el nostre pensament i la nostra paraula en l’espai públic. És la reivindicació de la paraula com una “arma carregada de futur”.

La Dolors Renau ocupa un lloc rellevant en el “cel” de les meves mentores. Tots tenim els nostres referents, en els que ens inspirem , cap els que mirem quan dubtem. Per lluitar contra la misogínia subtil, la insidiosa, la que prové de llocs inesperats, … ens cal el discurs lúcid de dones com ella. El seu és el discurs de la tossuderia de l’esperança i de la fidelitat als valors humans que han fundat les formes més civilitzades de viure. També el de la confiança en el potencial transformador del feminisme. Parafrasejant a Bertold Brecht, ella ja és , a aquestes alçades de la vida, una de “les imprescindibles” :  “ Hi ha dones que lluiten un dia i són bones, n’hi ha d’altres que lluiten un any i són millors. Hi ha les que lluiten molts anys i són molt bones, però hi ha les que lluiten tota la vida… aquestes són les imprescindibles”.