Teniu fins diumenge per visitar l’exposició que té lloc a La Pedrera (organitzada per la Fundació de la Caixa de Catalunya) sobre aquest tema i que ens ofereix una gran oportunitat per contemplar i entendre millor una ciutat única, que és “un món sencer dins una ciutat“.

L’exposició em va permetre descobrir una pintora, Rosalba Carriera, que va triomfar a la seva època. . Si us acosteu a  la Pedrera podreu veure una de les seves obres .Aquesta va ésser una època i una ciutat especialment favorable a les dones, tal i com recull un dels capítols del magnífic catàleg de l’exposició. Segurament aquest context explica les possibilitats que va tenir aquesta pintora que és considerada per alguns una de les millors pintores de la història de l’art. L’any passat a Venècia li varen dedicar un congrès i una exposició . En el catàleg de la mateixa es deia “Rosalba Carriera è da annoverarsi tra i maggiori artisti del Settecento europeo e da molti viene considerata l’artista donna più grande di ogni tempo. Suo è il più acuto ritratto dei personaggi della società veneziana ed europea del Settecento, e fondamentale è il suo apporto alla stessa ritrattistica francese: interpretò in modo impareggiabile ideali di grazia e di eleganza di un’epoca, quella “vita felice” entrata nell’immaginario collettivo che l’ha identificata con l’ancien régime.”

Us reprodueixo alguns dels texts del catàleg perquè us feu una idea del contingut general de la mostra, a la que us recomano vivament la visita : Es tracta d’una important selecció de pintures, dibuixos, gravats, escultures i llibres amb la que es presenta el pols vital de la República de Venècia al llarg de tres-cents anys de la seva mil·lenària història des de finals del segle XVI fins a principis del segle XIX, un període en el qual, malgrat el declivi polític i socioeconòmic, continuà irradiant una imatge fulgurant de la seva llegendària magnificència i de la seva esplendor a través del geni dels seus artistes. Cal assenyalar que moltes d’aquestes peces es mostren per primera vegada a Barcelona, segons comenta Xavier Barral i Altet, comissari de l’exposició i catedràtic d’Història de l’Art a la Universitat de Rennes, a França.

“És una exposició de gran museu”, comenta Barral, “amb obres de qualitat deliciosa en diferents àmbits, des de l’escultura a la pintura, el dibuix i el gravat”. A més, indica, “és una exposició per a entesos i el gran públic”, de manera que s’ha volgut satisfer les necessitats dels centenars de visitants que veuen les exposicions que es proposen en aquest espai.

L’objectiu de l’exposició de La Pedrera és presentar una visió general de l’art i de la cultura venecians en les seves diverses facetes, que aporti novetats i permeti de veure obres del passat venecià poc conegudes o allunyades de la ciutat de la llacuna, amb una atenció especial cap als llibres, el gravat o el dibuix. Perquè, malgrat ser època de decadència, l’esperit comercial dels habitants de la vella república marítima i la passió que sentien per l’art foren un perfecte i fervorós nodriment per a la creació i afavoriren un pròsper mercat artístic i editorial que proveí tot Europa. Barral afegeix que l’exposició “ajudarà a entendre millor la ciutat”, el que va representar i el que va crear.

La mostra tracta una de les ciutats que, com comenta Àlex Susanna, director de la Fundació Caixa Catalunya, “millor presentà l’art al món”. Certament, Venècia va apassionar-se en l’art en tots els seus sentits, tant en els objectes (quadres, escultures, gravats…) com a subjecte (els seus carrers, places, canals, ponts…). A més, els segles que serveixen per explicar aquesta eclosió artística, XVII i XVIII, són els segles on triomfen festes locals com el Carnestoltes, que serà admirat per molts dels primers turistes, que gaudiran de la passió per la vida de la ciutat. Una glòria i esplendor que van ser tan grans que encara avui atrauen milers de turistes .