Les convocatòries de reunió del Consell d’Europa són per mi, habitualment, motius de viatges solitaris. No sé si us arriba de tant en tant d’haver de viatjar sols o soles. . Si és així, segur que heu generat les vostres pròpies estratègies per enganyar els temps d’espera o les estones mortes en un aeroport . Confesso que per mi, són una ocasió per submergir-me en el plaer de la lectura. Especialment les tornades, en què la feina ja està feta. Tornar a casa amb la tranquilitat de la tasca acabada, sense cap neguit, em permet relaxar-me i llavors, no hi ha cap motiu per no poder llegir la novel.la que fa dies espera el seu moment. Així ha estat també aquesta setmana amb un dels llibres que em vaig triar aquest any per Sant Jordi “L’elegància de l’eriçò”, de Muriel Barbery. No en tenia cap referència, així que vaig començar-lo pensant que, com deia la contraportada, riuria una estona. I no ha estat ben bé així, almenys no només. El llibre m’ha  fet somriure, però també m’ha capturat i m’ha emocionat, com feia temps no m’emocionava  un llibre. Les hores m’han volat i he robat temps al sòn per continuar llegint-lo fins que l’he acabat, amb llàgrimes als ulls, de tant com m’ha agradat. Si l’heu llegit dieu-me què us ha semblat? Compartiu amb mi la opinió que és un llibre sublim, delicat i captivador?.