Si no heu estat mai a Vilanova el diumenge de Carnaval vivint la diada de la “guerra de caramels” entre les comparses, no sabeu el que us heu perdut. Ho vaig descobrir ahir, mercès a l’amable invitació de l’Ajuntament de Vilanova, del seu alcalde, Joan Ignasi Elena i de la seva regidora de comunicació i premsa (i bona amiga) , Mila Arcarons. Vaig tenir el gust d’ésser una de les convidades d’honor a la festa d’aquest any, i a fe, que és adequat parlar d’honor en el cas d’aquesta invitació. Veure  i viure l’arribada de les comparses des del balcó de l’Ajuntament és de debò un honor i una experiència única. Ordre dins del desordre, harmonia dins del caos ,  energia  humana (molta energia) , i alegria (molta alegria) dels comparsers i les comparseres.,..  Això no ho poden transmetre les fotografies, cal viure-ho. Una fotografia no pot transmetre la llum, el só i el perfum de la ciutat, no pot captar l’olor dolça, dolcíssima, de les muntanyes de caramels escampats arreu.  Qui es pot creure que durant tot el matí hi hagi centenars de persones fent volar tones de caramels per l’aire de Vilanova.? . Al darrera hi ha la feina d’una ciutat per mantenir viva una tradició, cercant el difícil equilibri entre adaptació als canvis socials i manteniment d’allò essencial. Us he de dir que la impressió pel foraster és que tota la ciutat està mobilitzada. Tothom viu la festa a la seva manera i es fa evident  que vilanovins i vilanovines de tota mena (els de sempre i els de recent incorporació,  els del centre i la perifèria) participen orgullosos a la seva festa.  Podeu veure un vídeo o escoltar la musica del Carnaval,  però us ho asseguro, res com viure-ho per respirar la força dels vincles socials, i del capital social i cultural d’aquesta festa.

I .. pel qui hagi tingut paciència d’arribar fins aquí… un secret: Us ensenyo el titella que l’Ajuntament de Vilanova va tenir l’amabilitat d’oferir-me: Soc jo vestida de “comparsera” .(No us podeu imaginar la gràcia que els hi ha fet als meus fills), Es tracta d’una peça feta per la polifacètica artista vilanovina Eva Bolaño. La veritat és que es tracta d’un detall molt simpàtic!