En un comentari a una meva nota prèvia sobre la llei d’educació, Josep Poch, director d’un IES de comarques gironines, lamentava el fet que, en opinió seva la llei d’educació, cometi “el gran error polític d’ entregar massivament el concert dels batxillerats a la privada concertada.” Potser us interessi la resposta sobre el tema que li he fet arribar:

Benvolgut:  Un cop rebut el teu comentari sobre la llei d’educació, amb el que, com et deia, no estic d’acord, he volgut contrastar la teva queixa amb la opinió del nostre diputat Daniel Font que és qui millor coneix la llei dins del meu grup, per respondre’t de forma acurada. Em semblava imprescindible fer-ho així perquè, com en tot debat tan apassionat com aquest, en què tothom s’ha implicat d’una o altra manera, no tot el que es diu respon a la realitat objectiva. És evident que en els darrers quatre anys, des del Pacte Nacional per a l’Educació, i especialment els darrers dos anys, des dels primers documents relacionats amb la nova llei, hem assistit a un debat generalitzat, de gran magnitud, en el que poques persones han quedat indiferents. Em refereixo a la comunitat educativa, però també a la societat en general, i especialment, a les famílies que porten (que portem) els seus fills a l’escola i que, igual que nosaltres, desitgen veure algun tipus de millora en el nostre sistema educatiu. En aquest tipus de situacions els temes que es tracten poden respondre o no a la realitat. I és el debat, la controvèrsia, el que permet anar ajustant les coses, i afinant l’opinió de cadascú. Alguna cosa d’aquestes ha passat els darrers dies. Els temes importants de la llei, sovint queden en segon ordre. I els temes menys importants, però potser més mediàtics, acaben acaparant el debat visible.

Un dels temes mediàtics apareguts aquests dies ha estat, justament,  el tractament del batxillerat i la seva eventual concertació. La realitat sobre el batxillerat, en aquesta llei (com podràs comprovar en el text definitiu que està disponible a partir d’ahir mateix) és la següent:

No és cert que el text de la llei declari la gratuïtat del batxillerat, i consegüentment, la seva concertació mecànica, com han assenyalat alguns mitjans els darrers dies. La declaració de gratuïtat del batxillerat comportaria mecanicitat de concertació. Com deu saber, aproximadament la meitat de l’oferta de batxillerat actual és de caràcter privat, i consegüentment, de pagament. En termes generals, el batxillerat és un ensenyament no obligatori, i per tant, no universal. L’administració proveeix un oferta pública que es caracteritza pel seu caràcter “suficient”, però no “universal”. L’avenç en les gratuïtats dels ensenyaments (en general) és un objectiu volgut, però no és extensible, en el marc de la nova llei, al batxillerat. Podrà comprovar-ho donant una ullada a l’article 5 que és el que determina els ensenyaments gratuïts. Es declaren com a nous ensenyaments gratuïts amb caràcter general el segon cicle d’educació infantil, el grau elemental de formació professional i el curs de formació inicial per a la formació professional per a nois i noies procedents de la ESO, però no el batxillerat

Sí és cert, en canvi, que la llei autoritza al govern a concertar el batxillerat, amb caràcter puntual, si les necessitats d’escolarització ho requereixen, o si ho preveu en la seva programació educativa. (no sobre un criteri de gratuïtat i d’universalització, sinó sobre un criteri de necessitat). Els propers anys es preveu un increment notable, però transitori, de la secundària no obligatòria, com a conseqüència de l’evolució de la corba demogràfica Actualment el govern està construint 100 escoles noves cada any. Aquesta demanda és previsible que arribi als instituts quan l’actual alumnat arribi a la secundària. Arribada aquesta situació, el govern ha de tenir les mans lliures per decidir construir nous instituts (amb una expectativa transitòria -obrir places i tancar places-) o per concertar noves places, en alguns casos, si és necessari.

Com veus, poc té que veure la situació real en relació a algunes opinions emeses, i també, al supòsit que tu mateix afirmes en la teva nota (“entregar massivament els concerts a la privada …”).  Ben cordialment