Avui el “Diari de Girona” m’ha publicat aquest article. I tu, què en penses?

Vagi per endavant que m’agraden molt els Mercats de Nadal. N’he visitat alguns dels de més anomenada d’Europa, com el d’Estrasburg, per gaudir-ne i per aprendre’n. M’agraden els llums de Nadal als carrers de les ciutats. M’agraden els llums que pengen avui dels carrers de la nostra ciutat. Dic això, i dic, al mateix temps, que si jo fos l’alcaldessa d’aquesta ciutat NO hauria pres mai la decisió de gastar en aquest any 2011 més de 200.000 euros (més de 33 milions de les antigues pessetes), dels diners de tots els gironins i gironines en el lloguer de la decoració nadalenca. Administrar diners del comú, diners públics, diners de tots, és sempre una enorme responsabilitat. En els temps que vivim ho és encara més. Per això una despesa, que no una inversió, de tants diners, ha d’estar avui molt ben mesurada i ha d’ésser fruit d’un estudi acurat entre el cost i el benefici. Si sempre costa pagar els impostos, avui, quan estem arribant a xifres d’atur mai vistes en aquesta ciutat, les famílies i les empreses de Girona tenen més dificultats que mai per fer-ho. És cert que tenim uns comptes sanejats en el nostre Ajuntament. L’equip de govern anterior, presidit per Anna Pagans, va fer una administració prudent i austera dels recursos de tots, com era tradició a Girona. És això el que ha fet possible que l’actual equip tingui marge per a la despesa. Els estalvis fruit d’aquesta prudència, però, s’acabaran molt aviat si seguim per aquest camí.
Nosaltres havíem dit i escrit que potenciaríem l’atractiu de la ciutat durant les festes de Nadal. Teníem previst un programa d’accions de promoció de la ciutat i així ho havíem explicat. I bé, si nosaltres havíem promès una acció promocional en aquestes dates i si tenim estalvis per fer despesa, perquè dic tan contundentment que jo NO ho hauria fet així? I més enllà de la discrepància, quin hauria estat el meu, el nostre, model?
No ho hauria fet perquè res demostra una relació directa entre encendre uns llums qualssevol Nadal i l’augment significatiu de visitants i del consum. L’Ajuntament no ha fet cap estudi ni tan sols cap valoració acurada d’una cosa i l’altra. Tal com ja comença a ser habitual, ha decidit sense estudi previ, per decret i sense concurs, una despesa molt gran. Tal com s’han gastat aquests 33 milions de les velles pessetes de tots, a més, no s’ha generat negoci ni llocs de treball a cap empresa gironina. El meu, el nostre model és generar activitats que subratllin el perfil singular, propi, únic de la nostra ciutat. Girona no pot competir en quantitat, ha de competir en qualitat, en singularitat. La gent ve a Girona quan sap que el que trobarà aquí és diferent del que trobarà a altres llocs. El camí del futur és, com ha estat en el passat, el de la diferenciació, el de la singularitat. Per fer això no hi ha camins fàcils. Els llums de Girona no poden ser els que es puguin trobar en qualsevol altra ciutat. Han d’ésser diferents, han de tenir un caràcter inequívocament gironí. Com tenen un caràcter únic que accentua les singularitats respectives les il·luminacions que acompanyen els millors “mercats de Nadal” de les ciutats mitjanes centreeuropees que són pols d’atracció en aquestes dates, en les quals ens podem emmirallar.
Fins ara, durant dècades, eren els comerciants els que pagaven la despesa del lloguer dels llums i prenien la decisió de quin tipus de llums posaven. L’Ajuntament pagava, només, el consum elèctric, a un cost d’entorn de 6.000 euros. Col·laborava en una acció que era del sector del comerç. Si, a partir d’ara, aquesta és una acció municipal pagada amb els diners de tots, ha d’estar molt pensada, molt ben valorada i hem d’estar molt segurs que donem el millor ús possible i optimitzem el rendiment d’aquests recursos. Hem de fer, simplement, el que en aquests moments fan totes les famílies i totes les empreses gironines. Pensar abans de gastar, per treure el màxim profit als nostres diners que tan costen avui de guanyar. Per nosaltres el bon model és un model construït amb la ciutat, amb la participació de tots per generar el màxim valor afegit possible a la despesa que suposi. Qualsevol model de promoció amb perspectives de futur ha d’estar ben estudiat i tenir objectius a mitjà termini. En un món tan competitiu com el que vivim, les ciutats amb futur són aquelles que són capaces de generar atracció, però això no es pot fer amb actuacions irreflexives. El millor exemple del model que reivindico és “Girona, temps de flors”, el moment de l’any en què Girona atrau més visitants. Un esdeveniment SINGULAR, que no podria existir fora de Girona, que està basat en el gran atractiu de Girona, el seu Barri Vell, que s’ha anat gestant amb la complicitat de la societat gironina i que avui compta amb la col·laboració de creadors i gent de la cultura de molts altres llocs de Catalunya i del món. Que no es fa “a cop de talonari”, sinó aprofitant molts recursos existents a la ciutat i que, per això, té passat, present i futur.
Els diners ja estan gastats i no tenim cap intenció de posar pals a les rodes. Col·laborarem en l’èxit de la campanya, en la mesura del possible. Però al mateix temps, volem deixar molt clar que, malgrat governar en minoria, l’equip de govern no ens ha ni consultat ni informat abans de decidir. No vaig voler opinar abans de veure els llums i de tenir la informació. Ara que ja tenim aquesta informació (obtinguda a través de la premsa, com ja és habitual), ho dic amb tota la claredat: no ens sentim corresponsables d’aquesta decisió. No és la nostra.
Per dir que la despesa de 200.000 euros en decoració nadalenca d’enguany ve a corregir una “injustícia històrica” s’ha de tenir un concepte molt estrany de la justícia i de la història, sobretot si el talonari que s’utilitza no és el propi sinó el de tots. Per nosaltres la prudència i l’equilibri han d’ésser la guia d’acció en l’administració del diner públic. Altrament semblarà que no sabem valorar allò que a nosaltres no ens ha costat de guanyar, perquè és fruit de l’esforç i el sacrifici dels altres.
No hi ha bon vent per qui no sap on va. Sense un model de ciutat el risc d’errar les decisions és molt evident. No saber on es va i fer el contrari del que es predica, comencen a ser dues constants en l’actuació de l’equip de govern actual. Per això volem deixar molt clar que gastar la meitat dels estalvis del comú, de tots, sense tenir contrastada o almenys avaluada la rendibilitat de la despesa no és el nostre model. Nosaltres no avalem aquesta acció. I vull deixar clar que, si l’any 2015 els gironins ens fan confiança per governar aquesta ciutat, farem una acció decidida de promoció de la ciutat, però aquest no serà el nostre model.