Dissabte passat el Punt diari em va publicar l’article que us annexo, sobre la minsa presència de les dones als mitjans de comunicació, amb especial referència als mitjans gironins:

UN REPTE : INCORPORAR L’OPINIÓ DE LES DONES Vaig estar fora de casa quatre dies. En arribar vaig complir amb un ritual habitual: repassar els diaris locals dels dies anteriors. Vistos de plegat, a més de llegir les notícies, vaig observar un cop més un fet que em deixa sempre astorada: la baixa presència femenina en les seves pàgines i, sobretot, l’absència d’ articles d’opinió signats per dones. En aquells dies no n’hi havia ni un sobre un total de més de 15.

En els nostres mitjans de comunicació la presència de les dones és residual. En els mitjans escrits això és especialment evident. A més en les seccions des de les que s’opina, s’analitza la realitat, l’absència és més flagrant.

Crec que seria lògic que els mitjans gironins assumissin com un repte, en aquest moment en què socialment hi ha un ampli consens al respecte, la necessitat de fer un esforç, de fer acció positiva, per anar incorporant la presència de les dones, reflectint així un fet que a casa nostra és , de fa temps, una realitat . Les gironines ens hem incorporat al mercat de treball amb taxes superiors a la mitjana de la Unió Europea. Som des de fa anys la zona de l’Estat amb taxes d’ocupació femenina més altes. Tenim també nivells cada cop més acceptables de presència de dones en els llocs de direcció de les nostres empreses, tal com descriuen els estudis que es fan des de la UdG, especialment des del grup de la directora de la càtedra de l’empresa familiar Dolors Muñoz. En el món de la comunicació i la informació, però, no hi ha presència femenina en els llocs de direcció i crec que això acaba tenint també un impacte en la forma com incorporen la perspectiva de gènere. Així els nostres mitjans acaben reflectint una realitat que té el risc d’esser esbiaixada. S’ha escrit molt sobre la invisibilització de les dones (els homes són els experts, els que saben, els que opinen i decideixen) com una forma més de desvalorització i de discriminació social. Tant a nivell general, com a Catalunya, a través de entitats com l’ Observatori de les dones en els mitjans de comunicació es fa una monitorització continuada i objectiva d’aquesta realitat. No em plantejo, doncs, aquí aprofundir en l’anàlisi, sinó plantejar públicament un fet que moltes vegades he sentit comentar en “petit comité”.

Crec que és hora que els consells de redacció, i altres espais en què es decideix què ha d’esser noticia i què no, es plantegin el repte de modernitzar-se incorporant de ple la visió del món i la opinió de les dones. Sembla clar que, a més, tret de la premsa esportiva, la resta dels mitjans tenen més d’un 50% de audiència femenina. Per tant, només hi poden guanyar. No es tracta de restar, es tracta de sumar, de plantejar-s’ho i de adequar-se al funcionament actual de la nostra societat.

Segurament així quan en properes edicions els premis de la comunicació es plantegin l’ elecció de, per exemple, el “gironí de l’any”, seran capaços també de trobar una formulació que incorpori el 50% de la població exclosa fins ara.

Obrir la societat gironina, modernitzar-se, esser cada cop més europeus, vol dir, també, tenir uns mitjans que siguin capaços d’adequar-se als canvis socials i reflectir-los . Estic segura que es tracta, tan sols, de proposar-s’ho. Els lectors i lectores ho agrairem.

Pia Bosch i Codolà

Diputada al Parlament de Catalunya