Avui he estat al míting de la Plaça Picasso de Vilarroja. Que bé ha quedat aquesta plaça, que és una de les que té les millors vistes de tota la ciutat, com diu sempre la Meli Barbero, la regidora del barri. L’Anna ha estat particularment inspirada pel lloc i per la gent. La Isabel i la Meli , com a ex-regidora i regidora actual del barri, han estat també molt encertades. En Joan Pluma (a la foto parlant), bé com sempre, per descomptat.  Hi he trobat, entre altres, la Maribel Redondo i la Marisol . Només per això ja valia la pena anar-hi. Ens ha fet il.lusió veure’ns. Feia molts dies que no coincidíem. Faig l’apunt només per deixar constància del meu reconeixement per la feina que fan i han fet des de fa anys a les diverses associacions de les que formen part i especialment a l’associació de dones “Rigoberta Menchú”. (Recordo la seva alegria quan, uns anys enrere varen poder saludar la persona que dona nom a la seva associació amb motiu d’un viatge de Rigoberta Menchú a Girona) El seu és de debò treball “de base” per la millora de la situació de les dones. Totes dues, a més de fer-se càrrec de les seves responsabilitats familiars (tantes i tant complicades en alguns moments) treballen pels drets de les dones en un entorn en què això significa, sovint, donar suport personal, estar el costat de forma ben propera, i convertir en fets quotidians aquella frase de “el que és personal és polític”. Aquesta mena de feina té, per mi, un valor molt especial. La invisibilització a què estem sotmeses les dones en general, en alguns entorns és encara més flagrant. Per això va per elles i les seves companyes el meu homenatge i tot el meu afecte.