Els diputats i diputades territorials (o sigui els que no som de la “capital”), hem d’ésser capaços d’ ésser polivalents. Com que jo ja fa uns anys que tinc encàrrecs “multitasques” no em ve de nou . A mi m’agrada, perquè sempre m’han interessat temes molt diversos. Tot i això cal portar els papers ben endreçats, per no traspaperar-los. Dimarts al matí vaig anar a TV Olot per participar en un debat sobre el pressupost de la Generalitat amb diputats dels altres grups parlamentaris. Després, vaig tenir la sort de poder assistir a l’acte de concessió del doctorat honoris causa a dos nous doctors de la UdG: Eric Hobsbawm i Miquel Roca i Junyent. A la tarda comissió parlamentària de Benestar i Immigració, per aprovar el pressupost de 2009 de l’àrea. Dimecres reunió amb el Col.legi d’enginyers tècnics industrials de Girona, per tractar, entre altres temes, sobre el “Projecte de llei de prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis“, la primera normativa específica que es fa a Catalunya sobre la matèria. Dijous reunió amb els directors dels centres d’ensenyament secundari públics del Gironès i el Pla de l’Estany per parlar de la “Llei d’educació de Catalunya” i d’altres qüestions que els hi preocupen. Al vespre al PSC, taula rodona sobre la situació econòmica. Divendres jornada econòmica: vaig tenir també la sort de poder assistir a la sisena edició del Fòrum Girona d’Economia i Alta Direcció d’Empresa, que va reunir més de 230 persones a Navata. Sempre que puc procuro esser en aquestes trobades que impulsa Tribuna de Girona que són una magnífica ocasió per prendre el pols a l’economia gironina. Aquest any, a més, com sempre, les ponències varen ésser de gran nivell : Carlos Losada, Jordi Gual, Joaquim Boixareu, Núria Vilanova, Angel Martín, Pepu Hernandez, entre altres… varen fer aportacions de molt interès. Al vespre vaig assistir a la presentació de la nova orquestra “La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya”, estrena remarcable que es va poder celebrar gràcies al mecenatge de la família Lagares, de Metalquímia. Procuraré parlar-vos-en en un proper post. Dissabte, finalment, no vaig poder anar a la inauguració del Túnel de Roc del Dui (tenia obligacions familiars).

Avui he anat a Maià de Montcal a participar, com cada any, a l’acte de record a Ernest Lluch. Ja fa vuit anys que el varen assassinar brutalment. Avui hi havia, a més del President Montilla i els Consellers Quim Nadal i Marina Geli, el líder socialista basc Patxi Lopez que ens ha fet posar la pell de gallina al centenar llarg de amics i companys que acompanyàvem a la família, amb unes paraules valentes i sentides, parlant del “vasco nacido en Catalunya, catalán que amaba al País Vasco“.

En el seu discurs ens ha llegit el magnífic poema de Blas de Otero que molts ens sabem de memòria per la cançó que en va fer Paco Ibañez: “Me queda la palabra”: