Més opinions al voltant de la col.lecció Santos Torroella
PUBLICAT EL 6-10-2013
Al llarg de la setmana han seguit apareixent als mitjans de comunicació diverses opinions molt interessants sobre la proposta d’adquisició de la col.lecció Santos Torroella. Recullo algunes de les més rellevants:
Qüestió de fons
La proposta de l’Ajuntament de Girona de comprar el fons d’art Santos Torroella per quatre milions d’euros ha tingut almenys la virtut d’obrir un debat a la ciutat que ha transcendit l’aspecte concret de la controvèrsia per situar-se en l’horitzó de les polítiques culturals que caldria endegar en el futur. Vagi per endavant que no em sembla correcte plantejar ara una despesa milionària per una col·lecció que, segons els experts, no només no s’ho val, sinó que aquesta “oferta” ja havia estat rebutjada anteriorment per algunes institucions museístiques. Diuen que en el paquet hi va la restauració de la casa Pastors (antiga Audiència) i, per tant, a la suma dels quatre milions caldrà afegir-n’hi set o vuit més per a les obres d’habilitació d’aquest edifici com a museu, la qual cosa ens porta a preveure un mínim de dotze milions d’euros a repartir en els pressupostos dels propers anys. Ens podem permetre aquest dispendi quan la ciutat té tants problemes socials i tantes necessitats culturals? Si es tira endavant la compra, és indubtable que aquest fons d’art anirà a parar a un magatzem municipal i les obres faran companyia criant fines pàtines de pols amb els fons del Museu d’Art o del Museu d’Història de la Ciutat, alguns dels quals contenen autèntiques joies de gran valor que mai s’han exposat. En lloc, doncs, de destinar milions d’euros per comprar més obra, no seria lògic elaborar un projecte de futur que contempli la possibilitat de treure de l’ostracisme i dignificar les peces que ja tenim i que romanen en un complet oblit? Fa uns dies, una bona colla d’artistes gironins signaren un article conjunt criticant aquesta proposta municipal bo i demanant que l’Ajuntament expliqués d’una vegada quin són els seus programes i projectes culturals a curt, mitjà i llarg termini. Efectivament, a Girona li cal una empenta en polítiques culturals que possibilitin la participació i la cohesió social de la població i no pas una despesa inútil i sense sentit. L’atracció turística que s’addueix per portar aquesta col·lecció a Girona i pagar-ne aquesta fortuna ningú no se la creu perquè és evident que el seu contingut no atraurà més gent que la que actualment acudeix a les mostres temporals o les (poques) que ja visiten els museus de la ciutat. El conseller Mascarell s’ha afanyat a beneir l’operació però deixant molt clar que la Generalitat no hi posarà ni un euro i, per tant, l’Ajuntament haurà d’assumir íntegrament el cost. Què hi ha al darrere de tanta urgència? Turisme? Au va!
I ELS DINERS D´ON SURTEN ?
03.10.2013 | 06:30
DAVID CÉSPEDES Sempre s´ha dit que comprar art és una bona inversió. En el cas de la col.lecció Santos Torroella que l´Ajuntament de Girona vol adquirir no sé si ho és. Des de la Generalitat, a través del conseller de Cultura, Ferran Mascarell es dóna suport a l´adquisició. Però, de moment, i almenys públicament, només són copets a l´esquena dient que l´Ajuntament té tot el suport del govern. Bé, però i els diners que costa aquesta col·lecció? Alguns experts han qüestionat la importància dels quadres que podrien anar a la Casa Pastors i d´altres han demanat més implicació per part de la Generalitat. Més implicació es tradueix en més diners. Al cap i a la fi serà indiferent d´on surtin els diners, ja siguin de la Generalitat o de l´Ajuntament, perquè sortiran de les butxaques dels contribuents. Si la Generalitat hi està realment interessada hauria de fer el primer pas i si cal comprar aquesta col·lecció i cedir-la temporalment a la ciutat. No tot s´ha de comprar per a Barcelona. Sospito que darrera hi ha el «temor» que els quadres no acabin marxant a Madrid. Però si realment s´hi vol implicar, que pagui la Generalitat i els gironins en sortiran beneficiats
O avui l’ Editorial del mateix Diari de Girona
Editorial
Cal estudiar bé la compra de la col·leció de Santos Torroella
06.10.2013 | 06:58
Si l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont (CiU), hagués tingut el suport d’un altre grup polític de l’Ajuntament, el ple del passat 10 de setembre hauria aprovat l’adquisició de la col·lecció d’art del crític i poeta Santos Torroella. Aquesta col·lecció, que segons el preacord de l’Ajuntament i la vídua de Torroella està valorada en 3,9 milions d’euros inclou, a més de la biblioteca i l’arxiu personal del que fou reconegut crític d’art, 10 originals de Miró, 9 de Dalí, 8 de Tàpies, 5 de Picasso i obres de Nonell, Tharrats i una diana de Francis Picabia. En els casos dels grans pintors, són obres menors. La falta de suport polític per aprovar l’adquisició ha obert un intens debat que s’hauria d’haver produït abans en lloc de l’opacitat amb la qual es va pretendre arribar a un acord i de la seva posterior filtració interessada. Són diverses les preguntes que necessiten una resposta abans de determinar si l’operació és interessant per a la ciutat de Girona. Preguntes com si el cost de col·lecció és raonable, si la ciutat en podrà treure profit, si la hipotètica adquisició ha d’englobar un projecte global sobre l’art modern a Girona, sobre la rehabilitació de la Casa Pastors, etcètera. I no és un debat que es pugui fer de pressa. Una quarantena d’artistes i personalitats va publicar el passat 6 de setembre un manifest crític amb aquesta compra i amb les polítiques artístiques de la ciutat. D’altra gent s’hi ha mostrat a favor. El PSC també va organitzar dimarts passat un interesant debat amb experts, la majoria dels quals no es van oposar obertament a la compra, però van plantejar dubtes i altres reflexions. És una inversió que s’ha d’estudiar bé i que, si es realitza, hauria de comptar amb una certa complicitat política, ciutadana i artística. Des de la Generalitat han arribat veus favorables a l’adquisició, com les dels consellers Santi Vila i Ferran Mascarell, les quals han estat replicades demanant una implicació econòmica de l’administració catalana. No tot el que compra la Generalitat ha de ser per a Barcelona. El Govern català, si veu profitosa la col·lecció i tem que pugui marxar fora de Catalunya, té una bona oportunitat per implicar-s’hi. Cert que la valoració artística de l’obra és important, però al final tot es redueix a una qüestió de diners.