2 juliol 2010

El dia ha començat amb una visita al “Consell Atlàntic”, The Atlantic Council, un influent think-tank sobre les relacions entre Estats Units i Europa. La reunió amb el seu Vicepresident ha estat molt reveladora de la situació actual de les relacions atlàntiques. Ens ha sorprès de nou la forma directa i franca d’expressar les seves opinions del Sr. Damon.

També al matí, hem visitat la Biblioteca del Congrés, una biblioteca increïble. Allà la responsable del servei de suport als congressistes ens ha explicat la tasca què fan pels representants de la House i pels Senadors. Impressionant !! Hi ha més de 600 persones només per aquesta tasca. No crec que hi hagi gaires biblioteques com aquesta en tot el món. Les exposicions que hi hem vist valien molt la visita. M’ha agradat molt la del “Llibre vermell” de Carl Jung, i la que hi havia sobre els textes fundacionals del país. Per l’edifici, que és magnífic,  hi ha gravades cites fantàstiques com la que us reprodueixo.

De tota manera, si hagués de triar l’activitat més interessant del dia d’avui, potser em quedo amb la classe particular que ens ha fet a nosaltres cinc el Dr. Steven Billet, director del “Màster d’afers legislatius” de l’escola de Management polític de la  George Washington University (a qui veieu a la imatge amb els nostres intèrprets). La xerrada, farcida de dades del PEW Research Center, i feta des d’un punt de vista crític fascinant, versava sobre les properes eleccions americanes de la propera tardor. Classe i debat posterior han anat, però, molt més enllà. El Dr. Billet ens ha donat molts elements de reflexió crítica sobre l’actual escenari polític als Estats Units (i més enllà).

Hem acabat el dia, llarg i intens com tots els que estem passant a Washington, veient un partit de beisbol que han guanyat els Nationals, els “nats” de la ciutat. No sé qué més es pot demanar.

Postdata: Pel carrer he vist autobusos que porten un porta-bicicletes al davant. He de mirar de fer-lis fotografies, per en Xavier Corominas. Al metro m’he fixat en l’accessibilitat pels minusvàlids, per encàrrec d’en Quim Bonaventura. Bones solucions d’aparença simple. Washington m’està agradant molt com a ciutat . I tot plegat és un enorme privilegi.