El Diari de Girona m’ha publicat avui un article, que us reprodueixo tot seguit, defensant des dels valors de l’esquerra la institució catalana de seguretat pública: els Mossos d’Esquadra. Hi reitero arguments que ja he exposat anteriorment, i que tinc ganes de tornar a posar sobre la taula en aquests dies. El Punt diari i La Vanguardia, parlen del mateix tema en les seves editorials d’avui.
Mossos d’esquadra: Defensa tancada
Quan a la política catalana es desencadenen tempestes que acaben descarregant llamps i trons sobre les nostres institucions democràtiques penso sempre en el que afirma un meu amic sobre l’existència d’una vena autodestructiva en la nostra tradició política que ve de la sinèrgia anarco-falangista. Aquestes dues tradicions intel·lectuals són aparentment antitètiques, però tenen un tret comú: l’odi a les institucions democràtiques. El que tant ens ha costat d’aconseguir, pel que tantes persones van donar les seves vides, l’entramat complex de les nostres institucions democràtiques topa periòdicament amb aquesta tendència destructiva que tantes tragèdies nacionals ha causat. La nostra història en conté innombrables mostres, i l’actualitat ens va oferint periòdicament recordatoris del fet que la nostra és una democràcia molt jove. Celebrem aquests dies els trenta anys d’Ajuntaments democràtics. Trenta anys és molt temps en la vida d’una persona, però molt poc en la historia d’un país. Hem d’estar enormement satisfets de celebrar el període més llarg de la història del nostre país de democràcia i pau, i a més, ésser conscients que les llibertats i el sistema institucional que les garanteix, no ens les ha regalat ningú, mai enlloc ha estat així . Per això crec que és una obligació de tots i especialment dels responsables polítics fer una defensa tancada de les nostres institucions bàsiques. Hem de recordar a la opinió pública, i especialment a les joves generacions que l’ordre democràtic no és un regal del cel, sinó el fruit d’una llarga i dura lluita col·lectiva. Hi he pensat altra vegada quan aquests darrers dies s’ha produït una nova polèmica entorn del cos de Mossos d’Esquadra. Com ja he dit altres vegades penso que la seguretat pública és un dels pilars bàsics per garantir la convivència democràtica i, malgrat que la seguretat no només es basa en l’actuació policial, el servei públic que presta una policia democràtica és un element estructurant del nostre sistema de convivència. Ja fa anys que varem descobrir que la seguretat no és un tema de la dreta. És més, un bon sistema de seguretat pública és un element clau dels estats del benestar que han construït els països de l’Europa occidental en els que ens emmirallem. Model social europeu i seguretat van intrínsecament units. Sense un sòlid sistema de seguretat pública, augmenten les desigualtats de forma flagrant, perquè per viure segurs cal recórrer a la seguretat privada, que només uns quants es poden permetre. La seguretat pública, doncs, no és tema de la dreta encara que el populisme de la dreta, de l’ultradreta especialment, l’utilitza arreu del món per crear el malestar social que els afavoreix. El president Pujol va tenir clar que era un tema important pel país la creació d’un cos policial propi. Els governs dels presidents Maragall i Montilla varen recollir aquest testimoni, i varen accelerar la culminació del procés de desplegament conscients de la rellevància que, per la nostra cohesió social, té un bon sistema de seguretat pública. Les dades objectives ens indiquen que avui el cos de Mossos d’Esquadra és reconegut per la seva professionalitat més enllà de les nostres fronteres. L’escola de formació de Mollet té prestigi internacional. La nostra policia participa dels grans debats sobre la seguretat global al costat de cossos d’arreu. Els Mossos han desenvolupat un bon treball de proximitat que representen especialment els responsables de relacions amb la comunitat que tenen les ABP (àrees bàsiques policials), compaginant-ho amb el desenvolupament d’una bona policia científica i d’unitats especialitzades d’alt nivell per a delictes específics. La flexibilitat i la capacitat del cos per reaccionar i avançar-se a noves formes de delinqüència és també provada. A més es procura una millora continua de atenció a les víctimes dels delictes i una especial atenció a la violència familiar i de gènere, amb especialitzacions com la lluita contra l’ablació, en què són un referent, per posar només un exemple. El seu grau de resolució dels delictes és molt alt, per sobre de la mitjana europea. En la cultura del cos hi ha una voluntat de millora permanent que es podrà materialitzar millor quan acabi el gran esforç que significa el desplegament territorial. La coordinació amb les policies locals, cada cop més professionalitzades, ha anat perfeccionant-se, i tot plegat ha reforçat el nostre sistema de seguretat pública de forma notable. Per tot això em sembla que el debat d’aquests dies és una nova mostra de irresponsabilitat col·lectiva. No dic que no es pugui qüestionar una actuació concreta del cos de Mossos d’esquadra. Només faltaria. El que és inacceptable és que aquest debat es desenfoqui i es generalitzi a totes les accions del cos, només amb l’objectiu del desgast polític. Ni els polítics per motius partidistes, ni els mitjans de comunicació, ni els tertulians saberuts per divisme personal, no tenen barra lliure. Una cultura democràtica sòlida passa per preservar alguns valors i les principals institucions dels debats partidistes. Ens cal tenir memòria històrica i rigor. No podem permetre que s’instal·li un estat d’opinió que porta a la manca de respecte per les forces d’ordre públic, posant el focus sobre actuacions discutibles, només faltaria, però que són fets concrets i puntuals que no es poden descontextualitzar i que són una part ínfima de l’actuació quotidiana del cos dels Mossos d’esquadra. És suïcida pel nostre sistema democràtic provocar un efecte lupa sobre aquests fets puntuals, que distorsiona absolutament la realitat. Els professionals de la seguretat no es mereixen aquestes dinàmiques destructives que perjudiquen el nostre sistema institucional, en soscavar el prestigi d’un servei públic que és una peça molt important del nostre benestar col·lectiu. Pia Bosch i Codolà