Dieu-me xovinista… però no crec que hi hagi gaire llocs al Món millors per viure que Girona…. Per molts i molts motius crec que és un gran privilegi viure en una ciutat i una demarcació com Girona. A totes les seves meravelles s’hi ha d’afegir una oferta cultural increïblement rica i diversa. En ben pocs dies he tingut la sort d’assistir a diversos actes culturals i us vull parlar d’alguns d’aquests als que m’han convidat.

Vaig esser a Les Planes d’Hostoles, convidada pel seu alcalde Josep Soler al Festival de cançó popular. La veritat és que per mi va esser descobrir un món que no coneixia. Així com conec la tradició musical d’altres pobles gironins (Amer, tan proper a Les Planes és un poble de músics, com ho és Cassà de la Selva, per exemple), les nissagues de cantaires populars de Les Planes d’Hostoles van ésser una novetat per mi. Em va agradar molt trobar-hi el meu bon amic Narcís Amagat, encantat de que s’honorés la memòria del seu pare Salvi Amagat, alcalde republicà que fou del poble, de qui es va cantar una cançó (a la foto -molt dolenta, ja ho sé- hi podeu veure la diapositiva on es veu a Salvi Amagat i la lletra de “Les tres ninetes”). En Manel Mesquita, per donar un cop de mà al seu amic Joan Arnau, l’ànima de l’acte, anava passant les diapositives amb les cançons i les fotografies dels cantaires. Així varen homenatjar diversa gent gran en un acte que per la gent de Les Planes és molt més que un concert, i que recorda la feina de recopilació que els mestres Llongueras i Tomàs Parés varen dur a terme per preservar aquestes cançons de l’oblit.

El cap de setmana passat, convidada pels amics de Tribuna de Girona, i pel seu President Rafael Garcia, vaig poder veure i sentir “La locomotora negra”, acompanyats de Big Mama, en un concert de commemoració de “50 anys de Jazz a la Costa Brava“. El concert em va portar molts records i em va retornar als temps en què, ja fa uns anys, anava a “La Guitarra” a escoltar a Jimmy Rena i la seva dona i a ballar.

També a Calella, convidada per l’Ajuntament de Palafrugell, vaig assistir un any més al tradicional concert d’Havaneres. Vaig endur-me a la meva filla petita que va estar encantada especialment amb el final: tot el públic fent onejar els mocadors al só de “La Bella Lola” i “El meu avi”.

Més tard, aquest dimarts, vaig poder sentir a les escales de la Catedral de Girona Gilberto Gil. Ens va encantar a tots. A més de la seva música, les seves paraules, que ens anaven explicant pausadament l’orígen de les peces que interpretava, i la seva poderosa presència escènica ens varen hipnotitzar. . Ningú volia marxar quan va acabar aquest concert fet dins del Festival de músiques religioses…

Això són només alguns exemples del que podeu trobar a Girona en aquest estiu (ja veieu que la diversitat és la tònica) que bull d’activitat cultural per tot arreu. Dieu-me xovinista… però… si això no és un lloc privilegiat… ja em direu què és.