Estem ara a New Hampshire, per veure de prop el funcionament d’un Estat. El lema de l’Estat és : viu lliure o mor (Live free or die). És un dels més petits dels Estats de la Unió: té menys de dos milions d’habitants, i constitueix una mena de microcosmos on es poden veure condensades algunes de les característiques dels Estats Units. Està al zona de Nova Anglaterra, a la costa Est. Ahir , aquí, per primera vegada, varem gaudir de la “home hospitality”, o sigui de la hospitalitat d’una família que ens va convidar ahir a passar la tarda i sopar perquè poguéssim gaudir d’una vetllada en una casa familiar i veure una mica quina és la seva vida habitual.

Una de les característiques d’aquest Estat que el fa especialment interessant per nosaltres és el seu grau de politització i el seu  peculiar sistema de democràcia molt directa,  molt participativa, que és únic en tot el país. Com que es llarg d’explicar us faig un petit resum:

En la branca legislativa tenen un Congres, que és bicameral, que avui hem pogut visitar (és el més antic del país).

Té una Cambra de representants, de 400 membres,  i un Senat de 24 membres. Són escollits cada dos anys i cap d’ells o elles és professional de la política. Entre aquests congressistes hi ha persones amb tota mena de professions: de jardiners a infermers, a mestresses de casa, a APIs, a advocades o dentistes,…. de 18 a 94 anys. Cobren 100 dolars a l-any, per tant, no poden viure de la seva tasca política. Ho fan per gust i per fer un servei a la comunitat. Tenen important representació femenina, i les Presidentes de totes dues cambres són dones. També hi ha molts joves congressistes. La taxa de participació electoral és també molt alta : a les darreres presidencials va esser del 80%, la més alta del país. Estan molt orgullosos del seu sistema i creuen que les altes taxes de participació és deuen a la seva organització. Cal dir, a més, que és un dels pocs estats on els votants es poden registrar el mateix dia de les eleccions.

Per la branca executiva tenen un governador que també és escollit cada dos anys i que pren les decisions en el marc d‘un Consell Executiu format per ell o ella i  5 persones més escollides també directament pel poble. El governador necessita l’aprovació dels consellers per tirar endavant totes les decisions. Tota despesa superior a 5000 dòlars ha de rebre l’aprovació del Consell.

Tot el sistema està muntat per evitar l’acumulació de poder per part de qualsevol dels actors polítics que el composen. Per exemple, totes les lleis han d’esser aprovades per la Cambra de representants i també per el Senat. Es tracta d’un sistema de “checks and balances” extrem, creat en el moment de la Fundació del país. El Secretari d’Estat que avui ens ha rebut, ens deia, amb sornegueria, preguntat per l’eficiència del sistema de govern, que potser la forma més eficient de govern és una dictadura, però que New Hampshire  va ser dissenyat per uns homes que, coneixent la naturalesa humana, i estimant la llibertat per damunt de tot, volien edificar una comunitat de la que tothom es sentís membre, i on ningú pogués acumular massa poder i no pogués prendre decisions arbitràries. Així que si el governador era incapaç, els consellers el podien aturar!.

A nivell local en els ajuntaments de menys de 20.000 habitants no hi ha alcaldes, sinó un Consell de 5 persones que gestiona el dia a dia, i una assemblea de tots els veïns i veïnes majors d’edat, que un cop l’any discuteix i  aprova el pressupost, i que escull directament els 5 Consellers.

El sistema els hi funciona. Hi ha un sentiment cívic de pertinença a la comunitat que es nota en molts aspectes de la vida quotidiana, i, lògicament el nivell de participació en associacions i entitats de tota mena és molt alt. La política aquí té molt prestigi i  aixeca passions. Està per tot arreu.  Aquest va esser el primer Estat, la primera província, en declarar-se independent del Rei d’Anglaterra, en el seu moment. Així que el lema que està a les matrícules de tots els cotxes “Live free or die”, forma part del seu ADN.

New Hampshire és l’Estat on es celebren en primer lloc les eleccions primàries . Per això tots els candidats i candidates presidencials han passat per aquí i han fet aquí campanya porta a porta i en petites reunions. D’això també n’estan molt orgullosos.

Hem visitat les seus estatals dels partits republicà i demòcrata i ha estat molt interessant. Seria molt llarg d’ explicar, però no puc deixar de destacar l ‘ acollida del Sr. Raymond Buckley, el President del Partit demòcrata que ha tingut la paciència de respondre totes les nostres interminables qüestions amb molta cura i molt sentit de l-humor.