Nous horitzons per Europa
Avui el Punt diari m’ha publicat aquest article:
Nous horitzons per Europa
“Europa, la nostra pàtria per la qual havíem viscut, havia estat destruïda més enllà de les nostres pròpies vides. Començava una altra cosa, una època nova, però quants inferns i purgatoris calia passar encara per arribar-hi! (…) Però tota ombra és al capdavall filla de la llum, i tan sols qui ha conegut claror i foscor, guerra i pau, ascens i davallada, tan sols aquest ha viscut de debò.” Així acaba “El món d’ahir. Memòries d’un europeu” del gran Stefan Zweig, un dels millors llibres que s’han escrit mai sobre els canvis que varen trasbalsar Europa entre la Primera i la Segona Guerra Mundial, un llibre absolutament imprescindible per entendre la cultura europea. Va esser publicat pòstumament el 1944, en un moment en què Europa estava tràgicament destruïda. Sempre penso en la proesa humana que varen esser capaços de fer els impulsors de la Unió Europea, que personifiquen Robert Schuman i Jean Monnet, quan varen començar a treballar el 1950, per unir un continent que havia estat assolat per la pitjor de les guerres, la més mortífera i destructiva de tota la història de la humanitat.
En els anys passats d’ençà de la signatura del Tractat de Roma, el 1957, que es considera ja un text fundacional de la Unió, s’han produït enormes avenços, tants que avui Zweig segurament es sentiria orgullós de la capacitat de regeneració de la seva estimada Europa. El temps passat, si ho mirem amb perspectiva històrica, ha estat relativament curt i el resultat és, sens dubte, un èxit formidable de la voluntat política constructiva. I en aquest camí accidentat que és la construcció europea, aquesta setmana s’ha produït una molt bona notícia: el dia 1 de desembre ha entrat en vigor el Tractat de Lisboa, el nou Tractat que recull els elements essencials de la fallida Constitució europea. S’ha fet esperar, però finalment ha arribat i ens portarà una Europa més democràtica i transparent on els Parlaments, l’ Europeu, els nacionals i el regionals, tindran més protagonisme i els ciutadans més possibilitats de fer sentir la seva veu; una Europa més eficaç en els seus mètodes de presa de decisió , i on els drets i els valors de llibertat, solidaritat i seguretat estaran més ben protegits. A més, el Tractat possibilita una Europa amb més pes en l’escena mundial. Em sembla que tenim molts motius per estar contents i orgullosos del progrés que suposa el nou Tractat, que obre nous horitzons per la nostra Europa.
Pia Bosch i Codolà
Diputada del PSC al Parlament de Catalunya