Vivim una época de canvis accelerats: Hi ha canvis institucionals a Europa a partir de l’aprovació del Tractat de Lisboa, hi ha canvis als Estats Units a partir de l’arribada al poder del President Obama i la seva nova administració, que ha manifestat la seva voluntat de treballar amb Europa per abordar els grans problemes globals, el canvi climàtic, la crisi econòmica, l’irreversible procés de globalització amb les seves conseqüències positives i negatives,….

Davant aquesta situació, i malgrat el pes de l’eix del Pacífic en l’equilibri mundial, és un bon moment per replantejar les relacions estratègiques entre Europa i els Estats Units. Aquesta setmana s’ha presentat a Madrid un informe centrat en aquesta qüestió “Espatlla amb espatlla: forjant una relació estratègica EU s- UE“ , en un seminari sota el títol “L’agenda transatlàntica en les vigílies de la presidència espanyola de la Unió Europea“, al que vaig tenir ocasió d’assistir. L’informe el signen el director del Center for Transatlantic Relations de la John Hopkins University, Dan Hamilton, i la Directora de Transatlantic Programs and studies de l’Atlantic council of the United States, Frances G. Burwell. Han treballat amb el suport de la Fundación Alternativas, del Real Instituto Elcano i de altres centres d’estudis europeus , com el CSIS o el CEPS, el Swedish Institute o el Prague Security Studies Institute.

A les portes de l’inici de la Presidència espanyola de la Unió té tot el sentit plantejar-se la oportunitat de redefinir l’agenda transatlàntica.