M’he decidit a obrir bloc. Després de provar durant el mes de febrer si se’m feia pesat mantenir un ritme d’escriptura estable, em sembla que en tinc ganes. Així que obro un bloc que ja té uns quants escrits incorporats.

M’incorporo, doncs, al grup de dones que es dediquen a la política i mantenen un bloc. Sé que en certs moments serà difícil mantenir el ritme, perquè al vespre, que em sembla l’hora més propícia per escriure-hi, acostumo a estar més amb els meus fills. En tot cas ho intentaré.

No vull parlar només de l’actualitat político-mediàtica, sinó de la vida en general: d’allò que ens hauria de preocupar als que ocupem llocs en els òrgans de representació dels ciutadans.

Així, per exemple, m’interessa molt parlar dels temes de gènere perquè aquesta és una qüestió per la que crec que és imprescindible seguir lluitant. M’agradaria que la diferència en les oportunitats de realitzar-se que ha de donar la vida al meu fill i a les meves filles, no vingui donada pel fet d’ésser noi o noies. Avui, tot i les evidents millores que hem aconseguit, no existeix aquesta igualtat d’oportunitats. La realitat cal admetre-la per poder canviar-la. I la realitat és que encara tenim molt camí per recòrrer si volem assolir la igualtat. M’agradaria dialogar d’aquest tema amb altres dones, però també amb homes. Voldria parlar de com podem compaginar els diferents àmbits de la vida, de les dificultats que això comporta i dels avenços en la conciliació.

Parlaré també de Girona, de la meva estimada ciutat. Però m’agradaría poder combinar aquest interès per allò que s’esdevè a nivell local amb altres temes més globals. Voldria, per exemple, poder dialogar sobre el futur d’Europa. Em fa molta il.lusió formar part de la mesa de la comissió parlamentària per la Unió Europea i l’acció exterior. Sòc una fervent europeísta i aquest sentiment creix a mesura que em faig més gran.

M’agrada també pensar que aquest pot ésser un bon mitjà per compartir impressions sobre els llibres, les pel.lícules, el teatre, les exposicions, les conferències o els viatges que tingui oportunitat de gaudir.

Vull, per descomptat, parlar de política social, que m’apassiona.

Espero, en tot cas, i per sobre de tot, que aquest sigui un mitjà de diàleg amb altres persones.

He triat, assessorada per en Quelic Berga i en Javier Calvo, el model de blog Word Press , traduït al català per la Carme Pla. Entre totes les opcions disponibles em semblava millor utilitzar programari lliure, per la filosofia que això implica: l’accès lliure a la informació. En la mateixa línea he decidit publicar els meus continguts sota la llicència de “creative commons”, per tal que, tot protegint la meva autoria, es pugui fer ús lliurement del contingut d’aquest bloc.