Aquests dies, malgrat els mitjans diuen que el tema no interessa la gent,  parlem d’Europa contínuament. I mentre parlem apareixen contínuament paradoxes.

“l’interès per aquestes eleccions es inversament proporcional a la importància que tenen pel nostre futur”,

“l’adhesió dels ciutadans de la Unió envers les institucions europees és inversament proporcional a la que mostren els que pertanyen als països que estan “trucant a la porta” europea des de fa uns anys” (Us recomano sobre aquest tema el llibre “Porque Europa liderara el futuro” de mark Leonard, sobre el “soft power” d’ Europa)

“el rebuig del Pla Bolonya dels estudiants que no  estan fent estudis que estiguin dissenyats seguint-lo,  es directament  proporcional a l’entusiasme que genera en els estudiants que ja estan seguint els criteris de l’espai europeu d’ educació superior” (ens ho explicava Marina Geli fa pocs dies parlant dels estudiants de medicina de Girona)  ( també Dolors Juvinyà en l’ entrega del guardo que li va atorgar el seu col.legi juntament amb  Lluís Palou -a títol pòstum- en una cerimònia molt emotiva el dia de la inauguració de la nova seu del Col.legi d’infermeria de Girona. Per cert, la seu ha quedat magnifica en el recuperat edifici Fòrum. Enhorabona a totes i tots els professionals i a la Junta en particular!)

Esperem que, malgrat les paradoxes, sortim ben parats de les eleccions del proper diumenge 7 de juny.  Els reptes d’aquest moment son enormes i urgents .  Cal pitjar fort l’accelerador aquests darrers dies de campanya per intentar posar de relleu allò que tants tenen interes en desprestigiar i amagar: la força transformadora de la política democràtica. Perquè mes enllà de la política democràtica només hi ha la barbàrie, i això el continent europeu ho ha experimentat i ho sap. Hauríem de recordar mes sovint d’ on venim, i explicar-ho a les noves generacions,  per evitar les temptacions que tant interes tenen alguns en alimentar. Raimon Obiols en parlava en una de les darreres entrades al seu blog que us recomano vivament, i de la que us reprodueixo una part: “El primer dels meus comentaris fa referència anecdòtica al procés d’anti-política que estem patint. És una barreja de mecanismes objectivament perniciosos en els terrenys de connexió entre política i  comunicació; de fenòmens culturals i socials generats per les dècades d’hegemonia de la dreta neoliberal;  i també (no siguem ingenus)  de les polítiques deliberades i interessades de desprestigi i dissolució de la política democràtica per part de sectors de poder econòmic, polític i mediàtic que segueixen les pautes de la propaganda negativa, “anti-política” i populista, en les seves versions Karl Rove, Berlusconi i altres.

El segon comentari expressa una esperança i una decisió.

La situació actual (no sols aquí sinó al conjunt d’Europa)  està generant  una creixent demanda de nous començaments, de noves coherències, de noves polítiques de sentit, de nous plantejaments estratègics i programàtics, de noves narracions i de nous mètodes.

Els dos eixos d’aquesta nova política, d’aquests “nous començaments“, són, em sembla, la construcció europea i la resposta progressista a la crisi global i a les oportunitats inèdites que està obrint.

Aquests són els dos reptes vitals dels propers anys. (…)

No puc estar-hi més d’acord. I a vosaltres , què us sembla?