Des de la oficina parlamentària del PSC a les comarques gironines seguim intensificant i sistematitzant els contactes amb els agents socials del nostre territori. En concret, juntament amb la senadora Pepa Celaya estem fent una ronda de visites a diversos operadors socials del nostre àmbit. Per una banda als responsables institucionals de les àrees socials dels Ajuntaments grans i dels Conselles comarcals, i per l’altra a les principals entitats socials gironines. De moment ens hem trobat amb els responsables municipals de Girona, Salt i Figueres, Joan Oloriz, Margarida d’Arquer i Ma Antònia Bonany, i amb el Conseller comarcal de l’Alt Empordà, Jordi Cabezas. També hem tingut ja reunió amb l’equip de direcció de Plataforma educativa, amb en Jordi Pascual al capdavant i amb Salvador Maneu de Càrites Diocesana. Per descomptat que, per les properes setmanes seguim programant trobades, totes amb la mateixa intenció : En primer lloc per escoltar les inquietuds i la diagnosi que tots aquests observadors i observadores de la realitat més immediata ens fan. També per posar-nos a la seva disposició per tot el que, des de les Cambres parlamentaries en les que treballem, puguem fer per ajudar-los en la seva tasca. No s’escapa a ningú que la velocitat del deteriorament de la situació econòmica general genera, almenys en el present i el futur més immediat, una complexitat social que els ens locals i les entitats del territori perceben d’una forma molt aguda. Com a parlamentaris cal tenir molt present aquesta situació per poder treballar correctament al servei d’una realitat que canvia de forma tan accelerada. La crisi passarà, d’això n’estic absolutament convençuda. El que no podem dir (ni els més experts s’atreveixen) és quina durada pot tenir la fase més aguda i , per tant, per quant de temps cal tenir previstes mesures especials de protecció social. Perquè si bé no hi ha acord en relació a quan començarem a remuntar si hi ha un ampli consens en què cal fer mentrestant, en el curt termini:

Mesures macroeconòmiques de tipus financer per injectar liquidesa al sistema productiu i a les famílies

Generar ocupació a partir de programes de inversió pública finançats amb recurs al dèficit

Garantir l’existència i el sosteniment dels sistemes de protecció social per ajudar els sectors més dèbils de la nostra societat.

Per descomptat que, de fons i en el mig i llarg termini els canvis de model en el nostre sistema productiu i la millora del nostre sistema educatiu són imprescindibles, però a curt termini cal també treballar i les mesures que estàn prenent els governs (central, autonòmic i locals ) estan anat totes en aquesta linea. Confiem en els efectes positius de tot plegat.