Fa uns quants dies que no tinc temps ni per fer quatre notes en aquest blog: quan no estic embrancada en feina parlamentària, estem complint un programa intensiu de visites pel territori gironí. Conjuntament amb la Senadora i amiga Pepa Celaya, ens hem proposat visitar els i les responsables polítics de les polítiques socials locals que es fan a la demarcació de Girona. Hem vist ja als responsables de tots els Ajuntaments de més de 20.000 habitants de Girona (alcaldes/ses i/o regidors/es) i també a una part important dels consellers/eres comarcals de serveis socials: Girona (Joan Oloriz), Salt (Margarida d’Arquer), Olot (Albert Rovirola ) , Figueres (Mª Antònia Bonany), Lloret (Laura Bertran) , Blanes ( Montserrat Pasquina)  i Roses (Francesca Martín i Toni Rodriguez); i també els consells comarcals de l’Alt Empordà (Jordi Cabezas) , La Garrotxa (Joan Casas), el Gironès (Mateu Parera-Nieto), i el Pla de l’Estany (Núria Carreras, a la foto del Diari de Girona) . L’objectiu d’aquestes visites és doble: per una banda posar-nos a disposició dels ens locals en tot allò que els puguem ésser d’utilitat, i alhora, recollir les seves inquietuds que, per descomptat, són moltes i variades. Entremig hem pogut tenir trobades també amb entitats importants del nostre teixit social, com MIFAS, (on ens varen rebre Pere Tubert i Quim Bonaventura , dos referents imprescindibles i incombustibles del teixit associatiu gironí), o ADAD (amb acollida cordial d’ Esteve Ràfols) l’empresa d’inserció olotina especialitzada en reciclatge tèxtil, o “El Coiet” el Centre especial de treball del Pla de l’Estany (que varem visitar amb Pilar Planas la seva directora)  No es pot resumir en una nota breu tota la riquesa  d’aquestes visites.  Hi ha una constant, però,  en totes elles: la constatació  que la feina que fan els ens locals per atendre les necessitats socials de la població és molt important, i, en canvi és poc coneguda i poc valorada. I el mateix passa amb les entitats prestadores de serveis socials del nostre territori.

I una reflexió final: l’actual situació de crisi està plantejant reptes molt importants als serveis d’atenció a les persones del notre entorn. Però és possible, també, que serveixi per recomposar la nostra escala de valors i retornar al centre de la mateixa alguns dels que mai hauríen d’haver-ne sortit: el valor de la solidaritat, dels vincles socials, del respecte per totes les persones independentment de la seva situació econòmica i social, del seu orígen i la seva condició. En definitiva que ens ajudi a reconèixer el  valor inconmensurable del capital social d’una comunitat.