Poul Nyrup Rasmussen, (ex-primer ministre danès) President del Partit socialista europeu , PSE, va ésser aquesta setmana a Barcelona. Va venir a presentar la campanya “Fes-te activista del PSE“, donat que fa uns mesos el Partit socialista europeu va decidir que , a més d’ésser un partit de partits, s’obria a l’afiliació directa dels militants socialistes d’arreu d’Europa. En el context de la seva visita, el dimarts, va tenir una trobada amb un petit grup de diputats i diputades socialistes, al Parlament de Catalunya, entre els que em trobava. Ens va convidar a participar en el procés de definició del programa del PSE, que s’ha de fer de baix a dalt. S’han definit 4 àmbits de treball que tenen assignats 4 coordinador@s: El paper d’Europa al món (Sergei Stanishev), Salvar el planeta:Clima i energia (Mona Sahlin) , Evolució demogràfica, diversitat i immigració (Piero Fassino) , i Nova Europa social (Kurt Beck). Ha d’ésser entorn d’aquests àmbits que es construeixin les propostes concretes, per part d’un “think tank” dinàmic, plural i obert, culminant en la definició del programa que s’haurà d’aprovar el novembre al Congrés de Madrid. A Catalunya és la nostra eurodiputada Maria Badia qui dinamitza la participació en aquest procés.

Em va fer una gran impressió : és evidentment un home de conviccions profundes, amb una formació i un bagatge molt sòlids i amb una visió àmplia, un estadista; i alhora una persona assequible , senzilla i clara en l’expressió i en el tracte. Ens va parlar amb entusiasme de la necessitat de formular projectes estimulants pels ciutadans i ciutadanes d’Europa; també de la necessitat que tenim d’ésser capaços de mirar de front els grans reptes que tenim plantejats: la millora de l’educació; la necessitat d’equilibri entre creixement econòmic, millora de les condicions de vida dels treballadors i cohesió social; la integració de la població immigrada… Ens va insistir molt en la necessitat d’equilibrar drets i deures.

Rasmussen venia de participar a la conferència política del PSOE, a Madrid, per donar suport a la candidatura a la Presidència del Govern de José Luis Rodriguez Zapatero, i a Barcelona va tenir diverses trobades amb representants d’entitats i moviments socials . Raimon Obiols escriu una nota molt interessant, com sempre, al seu bloc sobre la visita de Rasmussen i sobre un dels temes sobre els que més va parlar : la immigració a Europa. Us remeto a la lectura de l’apunt complet, del que us reprodueixo la part final: “(…) Les migracions globals no son processos accidentals, opcionals o evitables, però és imperatiu que siguin governats i ben governats. Això implicarà en els propers anys una agenda complexa, que en part escapa a les capacitats “defensives” dels Estats (enfront de la immigració “il·legal”) i en la que les capacitats d’integració de les institucions i les societats d’acollida jugaran un paper determinant. Rasmussen ens va dir que la manera com Catalunya resolgui el repte de la immigració ( “Pot ser un gran exemple“, va comentar) serà molt important no sols pel país sinó per Europa. És un dels nostres principals reptes de futur i l’hem de guanyar. “