Vaig assistir aquest dimarts passat a la cerimònia de concessió del Premi internacional Catalunya al eminent biòleg Edward O Wilson . Xavier Rubert de Ventós, en nom del jurat en va ressaltar “el coneixement , el coratge i la capacitat de candidesa”. El discurs del D Wilson “L’entorn viu i el medi ambient” va ésser excel.lent. De moment no està publicat electrònicament ,però segur que en pocs dies estarà disponible. Recullo per vosaltres algunes de les seves darreres frases:

“La qüestió és com proporcionar als pobres de la Terra unes condicions de vida suportables tot conservant el mon natural tant com sigui possible. (…) La solució d’aquest problema ha de partir del reconeixement que totes dues realitats depenen l’una de l’altra. (…) Els pobres, especialment els mil milions de persones que , segons les Nacions Unides, viuen en condicions de misèria absoluta, tenen poques possibilitats de millorar les seves condicions de vida en un entorn devastat. Per altra banda, els entorns naturals en què encara persisteix la majoria de la biodiversitat no podran sobreviure a l’amuntegament de les persones que busquen desesperadament un lloc on instal.lar-se i no tenen cap més lloc on anar. El problema es pot resoldre si ens ho proposem. Els recursos per fer-ho hi són, i aquells que els controlen tenen moltes raons per lluitar per aquest objectiu no menys important que la seva pròpia seguretat. La tecnologia ja existeix, el cost no és elevat, i els beneficis seran incalculables per a la humanitat del futur”

No us sembla absolutament complementari del contingut de la conferència de Raimon Obiols que comentava en una nota anterior?