D’ençà que varen acabar les festes de Nadal hem reprès les reunions sistemàtiques amb els principals agents econòmics i socials de les nostres comarques. Les fem juntament amb altres companys i companyes parlamentaris socialistes gironins. Com a responsable de relacions institucionals amb els agents econòmics i socials del PSC gironí he de procurar que, especialment en aquests moments, la nostra disponibilitat sigui màxima. Anem amb el paquet de mesures endegades per part de l’Estat i la Generalitat sota el braç i la nostra voluntat de facilitar qualsevol gestió que pugui ésser útil, en aquest moment, per donar suport a les actuacions que uns i altres dissenyen per superar l’actual crisi i posar les bases d’un nou model de competitivitat per l’economia gironina.

Amb la Montse Palma, vàrem trobar-nos amb els responsables de CCOO a Girona, Bartomeu Compte i Jordi Presas. Per descomptat compartim amb ells la preocupació per l’increment de l’atur que, a les nostres comarques no es reflexa en el nombre d’EROs sinó que es materialitza en un degoteig constant de aturats i aturades que es genera a les petites i mitjanes empreses que són el gruix del nostre teixit productiu.

Ens hem reunit, també, amb PIMEC , juntament amb l’Alex Saez i en Xavier Amores , per recollir les seves impressions sobre la complexa situació de les petites i mitjanes empreses de Girona. A més de compartir el diagnòstic i de debatre sobre les mesures paliatives i els canvis de fons necessaris, varem assabentar-nos del  proper relleu de Mariona de Puig per Iñaki Frade, ara ja anunciat públicament. Si aquesta és la decisió presa deu ésser bo per tots. Saludo l’Iñaki Frade i li desitjo sort i encert, que necessitarà per encarar la presidència de la PIMEC en aquests moments. En tot cas, però, crec que cal reconèixer la feina que ha fet Mariona de Puig. Aprecio molt la Mariona. L’aprecio personalment i crec que li hem de reconèixer la tasca feta a PIMEC, en un entorn  típicament masculí, com és el mon de les organitzacions patronals, i de la direcció empresarial, en general. Veure una dona com ella en la presidència d’una patronal, és un referent per moltes dones de generacions més joves. Hem d’esperar que la seva capacitat de generar sinergies positives segueixi essent present a la nostra vida social.

Seguirem els propers dies amb l’agenda de reunions. Desgraciadament, però, n‘hi ha una que ja no podrem fer, tot i que estava programada: la trobada amb Joan Fausto Martí, a FOEG. Dilluns passat varem rebre consternats la notícia de la seva sobtada mort. Costa trobar empresaris que es vulguin dedicar a la vida associativa, altra feina tenen. En Joan Fausto s’hi va dedicat intensament els darrers anys . Des de la llibertat que li donava l’edat i la posició , i des de la tranquilitat de la feina feta, va treballar els darrers anys per generar unitat i donar fortalesa a la FOEG. A la seva desconsolada família li queda almenys la tranquilitat d’haver-lo vist feliç fins al darrer dia construint un “llegat” . Orgullós d’haver fet be el relleu generacional a l’empresa familiar treballava i utilitzava la seva influència social de la millor forma que podia, per fer avançar les moltes entitats econòmiques i socials gironines amb les que col.laborava . Era, a més, a nivell personal, un home entranyable que es feia estimar. El trobarem a faltar.